Què és el DRM?

Bé, abans de discutir sobre el DRM, caldria definir exactament què és el DRM. Si ens hem de fiar de la intel·ligència col·lectiva (això tant de moda en la xarxa 2.0 dels temps que corren), podem fer una recerca del terme en google images per a il·lustrar aquesta entrada i ens trobarem amb una definició social: el DRM és una cosa que no agrada massa. La imatge de l'esquerra, per exemple representa la tomba del DRM, amb l'epitafi «torra't a l'infern, no et trobarem a faltar». L'abundància d'imatges contra el DRM és ben profussa, i alguns d'aquests gràfics no són aptes per a menors, però ens serveixen per a conéixer l'opinió general que es té sobre el DRM  d'una manera molt gràfica.

DRM són les sigles en anglés de Digital Rights Management (traduït: gestió de drets digitals). El DRM és un sistema per a evitar determinats usos (còpia, lectura…) amb un arxiu informàtic. En paraules profanes: és un sistema anti-còpia, o anti-pirateria (no és exclusivament això, però és la finalitat per la qual un eBook porta DRM).

Hi ha, no obstant altres tipus de DRM, com l'anomenat DRM social:

Frente a esto, aparece el DRM Social. ¿En qué consiste? En incluir los datos del comprador -nombre, dirección de correo electrónico- dentro del libro, así como una marca de agua que permite rastrear el ejemplar. No hay más limitaciones de uso que las de la licencia usada con el libro, claro que nada impide también la eliminación de este DRM; quien piense que no existirá una distribución al margen de la oficial está perdiendo el tiempo. Pero la gente que lee, y puede pagarlos, acaba comprando libros, así que siempre es más sencillo ponérselo fácil al cliente y no tratarlo como a un delincuente.

Font: Lecturalia

Una vegada vistes les possibilitats que ofereix el DRM per a un editor, cal conèixer què implica l'ús d'aquesta tecnologia per al lector. De fet, aquestes implicacions són precisament les que provoquen el rebuig per part d'aquells que han de ser els consumidors, i caldria recordar aquella coneguda frase que diu que el client sempre té la raó. Entre totes les limitacions, la que més preocupa als usuaris és la possibilitat que el DRM amb que els arxius estan protegits deixe de ser suportat per la companyia que l'ha fabricat, cosa que deixaria inservibles els llibres.

De totes maneres, els DRM a la llarga són una estratègia inservible degut al «forat analògic».

Los DRM tienen un grave defecto, el "agujero analógico". Cuando los contenidos digitales se ponen sobre hardware analógico, la información digital se convierte en señales analógicas y luego se transmite a el hardware. Estas señales analógicas pueden ser interceptadas, convirtiendose de nuevo en formato digital y pudiendo ser almacenadas sin DRM. 

Font: HASHTHAT

En conclusió, el DRM és una tecnologia que pot servir (o «colar») a curt termini, però que degut a les molèsties que ocasiona, la baixa acceptació per part de la clientela, i de les seues febleses inherents, no es quedarà per a llarg. De fet, la companyia líder en vendes d'mp3, iTunes, fa temps que va deixar de vendre música protegida.

Per a acabar, una altra imatge satírica, que ens ha de fer reflexionar: «Test d'intel·ligència. Encara compre música [o llibres] amb DRM. Si / No»