24 de nov. 2009

La viquipèdia et necessita...

De vegades sembla que les casualitats no ho són tant. Aquesta setmana s'anunciava al Wall Street Journal un descens en la participació en l'enciclopèdia col·lectiva. També aquesta setmana, si visitem la viquipèdia ens trobem amb aquesta capçalera:

Cada any la wikimedia foundation acaba recabant entre donacions i col·laboradors entre 5 i 9 milions de dólars. Es diu ràpid, però cinc milions de dòlars són 3.347.616 € o per als que encara ens entenem millor en pessetes 556.996.435 pts. Per a valorar en la seua justa mesura aquesta gran quantitat de diners hem de saber que:

a) el contingut, allò que els usuaris cerquen en la viquipèdia, és aportat gratuïtament per col·laboradors desinteressats.

b) l'allotjament web i el tràfic de dades sol ser cortesia d'alguna empresa proveïdora de serveis d'Internet, més o menys afí a la causa.

c) la wikimedia foundation té "únicament" 33 empleats contractats.

18 de nov. 2009

Informe Parasites Business

Interessant documental, que explica part del negoci que hi ha en oferir contigus (dels que no es tenen els drets) de manera gratuïta. 

«Nos enfrentamos a redes perfectamente organizadas que operan en todo el mundo, utilizando todo tipo de estrategias. Los usuarios pueden acceder a los contenidos de forma gratuita, lo que provoca multitud de visitas a sus webs. Este masivo número de usuarios se ofrece a las comercializadoras de Internet, lo que le produce ingresos por diversas vías.»

Pense que hem d'aprendre dues lliçons molt importants d'aquest vídeo:

1. Els usuaris tenen molt clar que no estan fent res il·legal, i que no van a canviar d'hàbits (veure les valoracions del vídeo, o comentaris ací).

2. És una bona estratègia per a oferir continguts de manera gratuïta. Algú ens està prenent el negoci!

11 de nov. 2009

Steal this film (furta aquesta pel·lícula)

Aquest interessant documental es titula «furta aquesta pel·lícula». Conté tota una sèrie de reflexions sobre la pirateria a Internet en el món del cine, que ens veurem obligats a afrontar en el món del llibre tard o d’hora.

–Furta aquesta pel·lícula
–A manar!



9 de nov. 2009

L'IVA i els llibres digitals

A l’última reunió de la Comissió del llibre digital, un dels temes que es va qualificar d’interessant va ser la regulació de l’IVA en els llibres digitals, un tema que pot preocupar els editors i ser determinant a l’hora de fixar el preu final dels títols digitals. A continuació, fem un xicotet resum de la situació d’aquest impost a Espanya, i dels esforços que s’han fet i s’estan fent per part de la FGEE.
A dia d’avui, els llibres amb suport distint del paper tributen al 16%, en lloc del 4% com els llibres en paper. Davant aquesta situació, la Federación de Gremios de Editores de España va iniciar una sèrie d’accions per aconseguir que ambdós suports s’equiparen en un 4%. En primer lloc, es van fer gestions amb la Real Academia Española de la Llengua, per modificar la definició de llibre en el seu diccionari, i més endavant el l’Art. 2 de la Llei de la Lectura, el Llibre i les Biblioteques, de tal manera que el concepte ‘llibre’ no anara lligat al format paper.
Però una vegada aconseguits aquest dos objectius, sempre es trobaven amb l’oposició comunitària: alguns països com Dinamarca o Alemanya bloquejaven aquest tema en el ECOFIN – conselll que abasta polítiques de la UE en una sèrie d’àrees, incloses la coordinació de polítiques econòmiques. – Però finalment, la tardor de 2008, la comissió va modificar la seua postura i es va mostrar favorable a autoritzar que el suport digital tinga un tipus d’IVA reduït: Directiva 2009/47/CE, de 7 de maig de 2009
Suministro, incluido el préstamo en bibliotecas, de libros en cualquier medio de soporte físico (e incluidos asimismo folletos, prospectos y material impreso similar, álbumes y libros de dibujo y coloreado infantiles, música impresa o manuscrita, los mapas, planos y mapas hidrográficos y similares), los periódicos y semanarios que no sean material íntegra o predominantemente publicitario.
A Espanya, era lògic pensar que el percentatge aplicable seria d’un 4% - en tots els països hi ha tres tipus d’IVA, i concretament a Espanya els percentatges són 4, 7 i 16- però encara calia una llei espanyola que transposara aquesta Directiva. La FGEE, va fer les consultes pertinents a Hisenda, on van ser informats que no existia, pel moment, cap intenció d’adaptar la Directiva ni, per tant, de reduïr l’IVA. Al cap i a la fi, la decisió de la UE no implicava cap obligació per als Estats, sinó que es limitava a deixar una opció oberta, i no identificava necessàriament llibre electrònic amb llibre. Davant aquesta resposta, la FGEE va decidir aconseguir una interpretativa normativa via consulta vinculant, que es va interposar a juny de 2009.
Actualment, aquesta tramitació, basada en el fet de que tant per al llibre electrònic com per al exemplars en paper existeix un ISBN ben definit i regulat, sembla que serà correcta, però de moment encara no hi ha una resposta definitiva al problema.

El preu just

Interessant reflexió sobre els preus, l'oferta i la demanda en el món del llibre digital, ací.

5 de nov. 2009

5/11/2009 Reunió de la comissió de llibre digital

La Comissió de llibre digital s'ha reunit el dijous dia  5 de novembre. Per començar, els temes que s'han tractat han estat els següents:

- Pirateria:

De les reflexions sobre aquest tema, s'han establert tres categories per classificar distints comportaments en relació amb les descàrregues il·legals:

- Professionals: Grups com la gent de Pirate Bay, per exemple
- Aficionats: Gent que, a nivell particular, es dedica a pujar continguts que no són propis a la Xarxa (passen per l'escàner llibres i els comparteixen en e-mule, o graven les pel·lícules al cinema per a fer el mateix)
- Usuaris: Aquells que només es dediquen a descarregar-se continguts

Aquestes reflexions tenen com a objectiu definir els trets característics d'aquesta activitat per poder comprendre-la i combatre-la. És pot lluitar mitjançant la llei contra aquestes pràctiques? Quina atenció mereix la persona que descarrega compulsivament continguts, i que si bé engreixa les estadístiques sobre descàrregues, no està lesionant veritablement el negoci -si no s'ho poguera descarregar, no ho compraria- ? 

DRM :

Hem continuat discutint aquest tema: el sector editoria lnecessita, d'alguna manera, la protecció dels seus continguts, encara que sabem que aquests sistemes de protecció resulten problemàtics per als clients.

Per una banda, s'ha tractat el tema de l'enriquiment de continguts: el producte original conté un valor afegit que el diferencia de l'il·legal. Aquests continguts han de ser necessàriament 'experiencials', és a dir, que no siguen copiables- un concurs, la creació d'un club de lectura, ect. -

Altre tema sobre el qual s'ha incidit és sobre el plantejament de col·locar llibres en el 'núvol', seguint, per exemple, la experiència d'Spotify.

I finalment, un aspecte fonamental: el cost del DRM. S'han posat damunt la taula dos models:
- Adobe content server : el cost ve a ser de 5.000€ el sofware per a protegir els arxius, uns altres 5.000€ per a la pasarel·la que conecte amb el sistema i 0.15 € per cada venda.

- Mobipocket: 5% del preu del llibre + IVA -per descàrrega-client-, a més d'apoximadament uns 5.000 també per a la pasarel·la del sistema.

ACORDS I CONCLUSIONS:

S'ha decidit tractar en futures reunions els següents temes:


Digitalització

- Com és digitalitza un llibre?
- Què convé digitalitzar d'un fons editorial?
- Preu dels e-books; IVA amb què van gravats.
- Organització de jornades on empreses digitalitzadores presenten les seues propostes a les editorials valencianes.

I s'han marcat els temes a tractar en nous posts a aquest bloc:
-Les experiències de llibres en el 'núvol' aplicades al llibre de text
-Tipologia del DRM social
-Legalitat dels DRM socials. Cas de les 'Marques d'aigua'
-Pirates: professionals, aficionats i usuaris. Casuística.  

La propera reunió de la comissió s'ha fixat per a dia 3 de desembre.



3 de nov. 2009

Què és el DRM?

Bé, abans de discutir sobre el DRM, caldria definir exactament què és el DRM. Si ens hem de fiar de la intel·ligència col·lectiva (això tant de moda en la xarxa 2.0 dels temps que corren), podem fer una recerca del terme en google images per a il·lustrar aquesta entrada i ens trobarem amb una definició social: el DRM és una cosa que no agrada massa. La imatge de l'esquerra, per exemple representa la tomba del DRM, amb l'epitafi «torra't a l'infern, no et trobarem a faltar». L'abundància d'imatges contra el DRM és ben profussa, i alguns d'aquests gràfics no són aptes per a menors, però ens serveixen per a conéixer l'opinió general que es té sobre el DRM  d'una manera molt gràfica.

DRM són les sigles en anglés de Digital Rights Management (traduït: gestió de drets digitals). El DRM és un sistema per a evitar determinats usos (còpia, lectura…) amb un arxiu informàtic. En paraules profanes: és un sistema anti-còpia, o anti-pirateria (no és exclusivament això, però és la finalitat per la qual un eBook porta DRM).

Hi ha, no obstant altres tipus de DRM, com l'anomenat DRM social:

Frente a esto, aparece el DRM Social. ¿En qué consiste? En incluir los datos del comprador -nombre, dirección de correo electrónico- dentro del libro, así como una marca de agua que permite rastrear el ejemplar. No hay más limitaciones de uso que las de la licencia usada con el libro, claro que nada impide también la eliminación de este DRM; quien piense que no existirá una distribución al margen de la oficial está perdiendo el tiempo. Pero la gente que lee, y puede pagarlos, acaba comprando libros, así que siempre es más sencillo ponérselo fácil al cliente y no tratarlo como a un delincuente.

Font: Lecturalia

Una vegada vistes les possibilitats que ofereix el DRM per a un editor, cal conèixer què implica l'ús d'aquesta tecnologia per al lector. De fet, aquestes implicacions són precisament les que provoquen el rebuig per part d'aquells que han de ser els consumidors, i caldria recordar aquella coneguda frase que diu que el client sempre té la raó. Entre totes les limitacions, la que més preocupa als usuaris és la possibilitat que el DRM amb que els arxius estan protegits deixe de ser suportat per la companyia que l'ha fabricat, cosa que deixaria inservibles els llibres.

De totes maneres, els DRM a la llarga són una estratègia inservible degut al «forat analògic».

Los DRM tienen un grave defecto, el "agujero analógico". Cuando los contenidos digitales se ponen sobre hardware analógico, la información digital se convierte en señales analógicas y luego se transmite a el hardware. Estas señales analógicas pueden ser interceptadas, convirtiendose de nuevo en formato digital y pudiendo ser almacenadas sin DRM. 

Font: HASHTHAT

En conclusió, el DRM és una tecnologia que pot servir (o «colar») a curt termini, però que degut a les molèsties que ocasiona, la baixa acceptació per part de la clientela, i de les seues febleses inherents, no es quedarà per a llarg. De fet, la companyia líder en vendes d'mp3, iTunes, fa temps que va deixar de vendre música protegida.

Per a acabar, una altra imatge satírica, que ens ha de fer reflexionar: «Test d'intel·ligència. Encara compre música [o llibres] amb DRM. Si / No»


DRM, llibres en el 'núvol' i legislació


Per a continuar amb les reflexions del post anterior, he volgut fer un recull d'articles, opinions, notícies, etc. al voltant de dos aspectes principals del discurs del nostre company; DRM sí o DRM no, llibres en el 'núvol' i nous models de negoci, i afegir un tercer tema que no apareix en les esmentades reflexions: la legislació per combatre la pirateria.

Comencem per la qüestió del DRM. En línies generals, les valoracions sobre aquest sistema de protecció no són molt positives, encara que he pogut trobar un article, molt exhaustiu, que sense arribar a posicionar-se a favor sí intenta assolir la màxima objectivitat i rigor



A la web especialitzada en tendències de la indústria editorial Soybits, s'hi pot trobar tota una relació d'articles molt interssants sobre aquest dilema, encara que pràcticament tots esgrimeixen arguments en contra de la utilització de sistemes de protecció en els productes digitals.


Faltaria incloure, clar està, algun article que defensara l'ús de DRM amb un argumentari prou sòlid per fer-nos arribar a la conclusió de que és l'opció correcta per evitar la còpia indiscriminada de, per exemple, llibres digitals. En qualsevol cas, jo encara no l'he trobat.

Altre punt que les primeres reflexions d'aquest bloc plantejen és l'opció 'llibres en el núvol' (bé, supose que és pot fer la traducció literal al català...); sobre aquest tema, on més diversitat d'informació, tant en quantitat com en punts de vista, he trobat, ha estat al bloc 'Comunicación Cultural', de Dosdoce.com (i Javier Celaya, clar) Per exemple, a l'enllaç 


es pot trobar ressenyat el nou sistema que ha desenvolupat Spotify, la web de descàrregues de música legals. També l'article


que parla de les possibilitats de préstec de llibres digitals, si aquests estan allotjats en 'el núvol'.

I en relació a l'enriquiment de contiguts i en oferir un producte més bo i millor que la seua versió 'pirata', trobe en aquest mateix blog el projecte de Jane Friedman


Un altre tema que pot ser important plantejar-se, és el que atany a la legislació sobre les descàrregues il·legals i la protecció de drets d'autor. Està clar que no és una qüestió que es puga deixar en mans de la bona voluntad de la gent, ni es tracta d'un problema bàsicament d'educació o d'hàbits dolents: ningú no pagarà per una cosa que es pot aconsseguir gratuïtament, i a més, amb total impunitat. A França, per exemple, es va aprovar  a setembre una llei que penalitza aquesta activitat - la llei 'Hadopi' - Hi ha un dossier molt complet al portal  Soitu.es - que, per cert, acava d'annunciar el seu tancament -; molt complet, sí, però també molt sesgat i totalment contrari a aquesta legislació.



També tenim l'exemple de la seua predecesora, la llei contra les descàrregues il·legals de Suècia, que no va fer tant de rebombori, però que continua vigent.

Un tema complex, en tant que aquestes mesures legals són molt, però que molt impopulars.