Què és el DRM?

Bé, abans de discutir sobre el DRM, caldria definir exactament què és el DRM. Si ens hem de fiar de la intel·ligència col·lectiva (això tant de moda en la xarxa 2.0 dels temps que corren), podem fer una recerca del terme en google images per a il·lustrar aquesta entrada i ens trobarem amb una definició social: el DRM és una cosa que no agrada massa. La imatge de l'esquerra, per exemple representa la tomba del DRM, amb l'epitafi «torra't a l'infern, no et trobarem a faltar». L'abundància d'imatges contra el DRM és ben profussa, i alguns d'aquests gràfics no són aptes per a menors, però ens serveixen per a conéixer l'opinió general que es té sobre el DRM  d'una manera molt gràfica.

DRM són les sigles en anglés de Digital Rights Management (traduït: gestió de drets digitals). El DRM és un sistema per a evitar determinats usos (còpia, lectura…) amb un arxiu informàtic. En paraules profanes: és un sistema anti-còpia, o anti-pirateria (no és exclusivament això, però és la finalitat per la qual un eBook porta DRM).

Hi ha, no obstant altres tipus de DRM, com l'anomenat DRM social:

Frente a esto, aparece el DRM Social. ¿En qué consiste? En incluir los datos del comprador -nombre, dirección de correo electrónico- dentro del libro, así como una marca de agua que permite rastrear el ejemplar. No hay más limitaciones de uso que las de la licencia usada con el libro, claro que nada impide también la eliminación de este DRM; quien piense que no existirá una distribución al margen de la oficial está perdiendo el tiempo. Pero la gente que lee, y puede pagarlos, acaba comprando libros, así que siempre es más sencillo ponérselo fácil al cliente y no tratarlo como a un delincuente.

Font: Lecturalia

Una vegada vistes les possibilitats que ofereix el DRM per a un editor, cal conèixer què implica l'ús d'aquesta tecnologia per al lector. De fet, aquestes implicacions són precisament les que provoquen el rebuig per part d'aquells que han de ser els consumidors, i caldria recordar aquella coneguda frase que diu que el client sempre té la raó. Entre totes les limitacions, la que més preocupa als usuaris és la possibilitat que el DRM amb que els arxius estan protegits deixe de ser suportat per la companyia que l'ha fabricat, cosa que deixaria inservibles els llibres.

De totes maneres, els DRM a la llarga són una estratègia inservible degut al «forat analògic».

Los DRM tienen un grave defecto, el "agujero analógico". Cuando los contenidos digitales se ponen sobre hardware analógico, la información digital se convierte en señales analógicas y luego se transmite a el hardware. Estas señales analógicas pueden ser interceptadas, convirtiendose de nuevo en formato digital y pudiendo ser almacenadas sin DRM. 

Font: HASHTHAT

En conclusió, el DRM és una tecnologia que pot servir (o «colar») a curt termini, però que degut a les molèsties que ocasiona, la baixa acceptació per part de la clientela, i de les seues febleses inherents, no es quedarà per a llarg. De fet, la companyia líder en vendes d'mp3, iTunes, fa temps que va deixar de vendre música protegida.

Per a acabar, una altra imatge satírica, que ens ha de fer reflexionar: «Test d'intel·ligència. Encara compre música [o llibres] amb DRM. Si / No»

DRM, llibres en el 'núvol' i legislació

Per a continuar amb les reflexions del post anterior, he volgut fer un recull d'articles, opinions, notícies, etc. al voltant de dos aspectes principals del discurs del nostre company; DRM sí o DRM no, llibres en el 'núvol' i nous models de negoci, i afegir un tercer tema que no apareix en les esmentades reflexions: la legislació per combatre la pirateria.

Comencem per la qüestió del DRM. En línies generals, les valoracions sobre aquest sistema de protecció no són molt positives, encara que he pogut trobar un article, molt exhaustiu, que sense arribar a posicionar-se a favor sí intenta assolir la màxima objectivitat i rigor

-  DRM: Protección versus accesibilidad de la información digital, signat per Fernando Ramos Simón

A la web especialitzada en tendències de la indústria editorial Soybits, s'hi pot trobar tota una relació d'articles molt interssants sobre aquest dilema, encara que pràcticament tots esgrimeixen arguments en contra de la utilització de sistemes de protecció en els productes digitals.

- Soybits. Tendencias en la industria editoral. Articulos sobre DRM

Faltaria incloure, clar està, algun article que defensara l'ús de DRM amb un argumentari prou sòlid per fer-nos arribar a la conclusió de que és l'opció correcta per evitar la còpia indiscriminada de, per exemple, llibres digitals. En qualsevol cas, jo encara no l'he trobat.

Altre punt que les primeres reflexions d'aquest bloc plantejen és l'opció 'llibres en el núvol' (bé, supose que és pot fer la traducció literal al català...); sobre aquest tema, on més diversitat d'informació, tant en quantitat com en punts de vista, he trobat, ha estat al bloc 'Comunicación Cultural', de Dosdoce.com (i Javier Celaya, clar) Per exemple, a l'enllaç 

'La piratería y los libros en la nube' 

es pot trobar ressenyat el nou sistema que ha desenvolupat Spotify, la web de descàrregues de música legals. També l'article

'Ebooks en las bibliotecas' 

que parla de les possibilitats de préstec de llibres digitals, si aquests estan allotjats en 'el núvol'.

I en relació a l'enriquiment de contiguts i en oferir un producte més bo i millor que la seua versió 'pirata', trobe en aquest mateix blog el projecte de Jane Friedman

Nueva editorial de libros electrónicos de Jane Friedman

Un altre tema que pot ser important plantejar-se, és el que atany a la legislació sobre les descàrregues il·legals i la protecció de drets d'autor. Està clar que no és una qüestió que es puga deixar en mans de la bona voluntad de la gent, ni es tracta d'un problema bàsicament d'educació o d'hàbits dolents: ningú no pagarà per una cosa que es pot aconsseguir gratuïtament, i a més, amb total impunitat. A França, per exemple, es va aprovar  a setembre una llei que penalitza aquesta activitat - la llei 'Hadopi' - Hi ha un dossier molt complet al portal  Soitu.es - que, per cert, acava d'annunciar el seu tancament -; molt complet, sí, però també molt sesgat i totalment contrari a aquesta legislació.

Aprobada la ley antipiratería francesa

També tenim l'exemple de la seua predecesora, la llei contra les descàrregues il·legals de Suècia, que no va fer tant de rebombori, però que continua vigent.

Un tema complex, en tant que aquestes mesures legals són molt, però que molt impopulars.

Mis primeras reflexiones

Una buena forma de evitar la piratería, si es que esto se convierte en uno de nuestros objetivos como empresa, es disipar las motivaciones que inducen a las personas a buscar contenidos protegidos sin querer pagar por ellos:

Que el precio sea lo suficientemente asequible como para que no merezca la pena tener una copia ilegal.

Que nuestra obra está complementada con un valor añadido que no sea fácilmente pirateable, que ese complemento no pueda ligarse o unirse fácilmente al producto central, o que lo que añadimos al producto requiera algún tipo de autenticación on-line que nos proporcione más seguridad como autores o editores sin menoscabar la comodidad y accesibilidad del usuario.

Que la visibilidad y disponibilidad de nuestra marca y producto sean suficientemente efectivas como para que al usuario le resulte muy fácil localizarnos, encontrar lo que busca entre nuestra oferta y ejecutar su decisión de compra con la mayor facilidad posible.

En definitiva: que le merezca la pena utilizar contenido legal y de pago.

Si aun así queremos invertir recursos en luchar abierta y directamente contra la piratería, una opción para los que piensen en la necesidad de proteger las obras con gestores de derechos digitales (algunas voces “autorizadas” del meollo ya postulan que no se proteja el contenido) sería confiar en que grandes empresas de tecnología DRM no dejarán de innovar para evitar descargas o usos ilegales de contenidos protegidos.

Sin embargo, empiezan a detectarse problemas de compatibilidad con diferentes gestores DRM en diferentes dispositivos lectores. Al parecer un dispositivo preparado para gestionar DRM para el formato epub, no siempre puede gestionar otros DRM para otros formatos de e-book.

Para el sector del libro de texto, contenidos educativos u obras digiridas al entorno de la formación, otra opción que se está posicionando como la más segura es la de facilitar el acceso a los contenidos de forma on-line. Si los contenidos están almacenados y accesibles “en la nube” un sistema de gestión de licencias podría ser la solución.

Como todos sabemos, trabajar “en la nube” requiere disponer de una conexión siempre que se quiera acceder al contenido y aun así existe la posibilidad del “pirateo” de licencias, aunque sea un sistema más controlable. Para que esa conexión permanente se haga más extensiva, las operadoras tendrán que entrar (como ya están entrando) en el juego para ampliar o universalizar un acceso de mejor calidad y más ajustado en precio.

Para cualquiera que publique contenido digital con acceso de pago, parece que lo más aconsejable es que el formato sea lo más estandarizado posible para que pueda utilizarse en el mayor número y tipo de dispositivos y, para los que no podamos permitirnos una propia, que esté disponible a través del mayor número posible de plataformas y canales de distribución.

En cualquier caso, es de esperar que las grandes plataformas de distribución, los grandes generadores de contenidos y los editores de best-sellers dedicarán más recursos, se preocuparán más y en definitiva harán el mayor esfuerzo por encontrar formas de impedir la piratería.

Un último apunte más, relacionado con la experiencia del negocio de la música y el cine: tal vez lleguemos a interpretar en el futuro que una descarga ilegal masiva de alguno de nuestros productos nos aporta un beneficio indirecto que nos vuelva a hacer reflexionar sobre nuestro modelo de negocio.

Espero que mi procedencia del sector del libro de texto educativo y mi orientación al márketing y la comunicación no hayan distorsionado demasiado estas reflexiones.