(LA INFORMACIÓ, 01.03.2010)
En ple auge del digital, amb el desembarcament dels eBooks amenaçant el món del paper, sorgeix un àrbitre inesperat: aNobii, una xarxa social dedicada als llibres.
Kindle, iPad, Cool-er, iPhone, alta resolució, baixa resolució, pdf. Un llibre no es compra, es descarrega. Un llibre es llig, però ja no sol, ni es toca quasi, ni fa soroll en girar la pàgina. Per als amants del paper són temps molt difícils. Progrés contra tradició. David contra Goliat. Però, estem segurs de qui és el gegant i de qui és el que al final gana? I sobretot, estem segurs que no puguen posar-se d'acord? La web, entre altres coses, és un camp privilegiat per a la resolució pacífica de les controvèrsies i en aquesta peculiar lluita entre el llibre de paper i el llibre virtual, la xarxa social dedicada als llibres aNobii funciona com un àrbitre disposat a fer la vista grossa perquè cap dels dos contendents s'adjudique el partit.
Dèsset milions de llibres, 16 idiomes i uns quants milers d'usuaris. No és Facebook, però aNobii també comença a ser una metrópoli virtual prou abarrotada, on els llibres no sols es lligen, sinó se “pugen”, es comparteixen, s'intercanvien, s'aconsellen, es comenten i fins i tot s'ordenen en una prestatgeria (que pot ser també “de fusta”, com les de veritat). La idea de crear una xarxa social en què es pogueren compartir llibres i lectures se li va ocórrer fa ja 5 anys a un jove d'Hong Kong, Greg Sung, un poc preocupat perquè no hi havia manera de trobar l'única una altra persona en la seua ciutat que havia comprat el mateix llibre que ell (un assaig sobre la Web 2.0 i no podia ser d'una altra manera) i en la mateixa llibreria. El nom d'aquest vivaç social network ve de l'Anobium Punctatum, un bestiola prou familiar que s'alimenta de fusta i de paper i que representa l'enemic número u per a les prestatgeria plenes de llibres.
L'origen, l'Anobium Punctatum
La veritat és que aNobii està replet de bestioles així, que vaguen per la web a la recerca de les llibreries dels altres. En un estona, la prestatgeria acabada d'estrenar ja ha sigut visitada desenes de vegades i ja han aparegut els primers “anobianos” que comparteixen els mateixos llibres o els mateixos gustos. O les mateixes aversions. Perquè a vegades el que més funciona de goma d'apegar en aNobii és la crítica despietada del llibre més venut i algunes paraules incendiàries que difícilment es trobarien en la columna d'un periòdic i menys en la contraportada d'un llibre. És molt difícil pensar que entre els “anobianos” no hi haja ja més d'un community mànager d'alguna editorial, però la vertadera força d'aNobii continua sent que cada un pot dir el que pensa d'un llibre sense ser ni més menys que un lector. Única competència requerida: saber gaudir de la lectura. Abstinga's: periodistes, crítics literaris i escriptors. I no és infreqüent que les llistes dels llibres més venuts o dels més amats es redissenyen.
Fa tres mesos, aNobii ha llançat també una aplicació per a l'iPhone que permet escanejar el codi de barres d'un llibre (exacte, com les caixes d'un supermercat) i emmagatzemar-lo immediatament en la prestatgeria o també en la llista de desitjos, perquè els altres sàpien els llibres que ens agradaria rebre en regal. Del paper a la web. I una altra vegada al paper: a Itàlia ha sigut recentment publicat un llibre (Il·ltre Tarlo della Lectura, V.V.A.A., Rizzoli, 2009) que arreplega les millors ressenyes dels llibres més populars en aNobii. Inútil dir que, només eixir en les llibreries, aquest llibre ja havia tornat a aNobii i a les declaracions d'amor o d'odi dels seus democràtics ciutadans. Qui guanyarà? El llibre de paper o el llibre virtual? És una pregunta lícita, però de moment, també a la llum del que passa en aNobii, no té cap sentit buscar-li una resposta definitiva. La web, una vegada més, podria sorprendre'ns.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada