Carta al president del Govern

La Coalición de Creadores (Asociaciones y entidades de creadores e industrias de la cultura y el entretenimiento) ha enviat una carta al President del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, instant-li a què adopte les mesures necessàries per a lluitar de forma eficaç contra la pirateria en Internet. Aquesta carta, el text de la qual podràs trobar en el web http://www.mensajealgobierno.com/ , es pot subscriu-re omplint un formulari al mateix web.

Estem en un moment de vital importància, ja que està previst que, divendres que ve 26 de desembre, el Consell de Ministres decidisca sobre les mesures introduïdes en l'avantprojecte de Llei de l'Economia Sostenible dirigides a regular la descàrrega il·legal d'obres protegides. El Govern està rebent de les indústries tecnològiques una forta pressió perquè abandone aquesta línia d'actuació, per això resulta fonamental que tot el sector de la cultura estiga unit en aquest assumpte i defenguem amb fermesa els drets de propietat intel·lectual.

La lectura digital, a debat

Sota el títol 'La lectura digital, a debate, el diari La Vanguardia ha publicat els últims dies tres articles sobre llibres electrònics, tractant  d'aspectes com la pirateria, la cadena del llibre.

Us deixem l'enllaç a les tres:

- 'El e-book superará en pocos años al libro de papel'
- Las editoriales protegen a las librerías ante la llegada del e-book
- El mundo editorial discute cómo controlar la piratería en el e-book

Fontdevila (II)

Sembla que la vinyeta de Manel Fontdevila va rebre una allau de comentaris negatius. La contestació no podia ser menys genial que l'original:

Derechos adquiridos

Genial, la vinyeta de Manel Fontdevila en Público:

Manifest "En defensa dels drets fonamentals a internet"

M'he assabentat hui, que s'ha publicat el següent manifest. Vos el copie, redirigint-vos posteriorment a l'entrada de DosDoce de hui, que sembla contestar aquest "manifest". Pel que fa a fal·làcies, mitges veritats i arguments demagògics, aquest document en va ple. Si un altre dia voleu, conteste punt per punt les demandes que hi apareixen.

Manifest "En defensa dels drets fonamentals a internet"

Davant de la inclusió en l'Avantprojecte de Llei d'Economia sostenible
de modificacions legislatives que afecten al lliure exercici de les
llibertats d'expressió, informació i el dret d'accés a la cultura a
través d'Internet, els periodistes, bloggers, usuaris, professionals i
creadors d'internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i
declarem que...

1. - Els drets d'autor no poden situar-se per sobre dels drets
fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat,
a la presumpció d'innocència, a la tutela judicial efectiva i a la
llibertat d'expressió.

2. - La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar sent
competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense
sentència. Aquest avantprojecte, en contra de l'establert a l'article
20.5 de la Constitució, posa a les mans d'un òrgan no judicial -un
organisme dependent del ministeri de Cultura-, la potestat d'impedir als
ciutadans espanyols l'accés a qualsevol pàgina web.

3. - La nova legislació crearà inseguretat jurídica a tot el sector
tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i
de futur de la nostra economia, entorpint la creació d'empreses,
introduint barreres a la lliure competència i alentint la seva projecció
internacional.

4. - La nova legislació proposada amenaça els nous creadors i entorpeix
la creació cultural. Amb Internet i els successius avenços tecnològics
s'ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts
de tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústries
culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.

5. - Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure de la
seva feina amb noves idees creatives, models de negoci i activitats
associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis
legislatius a una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou
entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en
el control de les còpies de les obres i en Internet això no és possible
sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.

6. - Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviure
alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles i que s'adeqüin
als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com
ineficaces per a la finalitat que diuen perseguir.

7. - Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències
polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models
de negoci i impossibilitar que el saber humà continuï sent lliure.

8. - Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa
a Espanya, davant de qualsevol pressió que pugui produir-se, com a marc
per al desenvolupament d'una economia sostenible i realista de cara al
futur.

9. - Proposem una verdadera reforma del dret de propietat intel·lectual
orientada a la seva finalitat: tornar a la societat el coneixement,
promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.

10. - En democràcia les lleis i les seves modificacions s'han d'aprovar
després de l'oportú debat públic i havent consultat prèviament totes les
parts implicades. No és acceptable que es facin canvis legislatius que
afecten drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una
altra matèria.

Formato propietario - modelo de éxito

Cuando en el club diario levante, planteé la posibilidad de utilizar formatos propietarios como los que se utilizan en la industria de los videojuegos o el mobipocket de amazon, Enric Durá me contestó que era un modelo de negocio que no le interesaba ni como editor ni como lector y creo que la mayoría del auditorio compartía esta postura.
Yo no creo que sea el mejor modelo de negocio posible, pero tengo claro que yo no puedo decidir lo que debe hacer el mercado, y parece ser que hay bastantes lectores que si les parece interesante el kindle. Yo no pretendía juzgar si era bueno o malo, lo que defendí es que funcionaba, es decir, producía beneficios.
En cualquier caso, no creo que crear varios soportes (ePUB, mobipocket y PDF) de mi contenido sea inviable económicamente como planteaba Enric, y de esta forma llegar a la mayor cantidad de consumidores posibles.
Un formato estándar tiene muchas ventajas pero también algunos inconvenientes. Pero creo que este debate es independiente del modelo de negocio, si ahora mismo el mercado es de kindle, aunque yo tenga un formato mucho mejor va a ser difícil que lo venda.
Para ir en contra de lo que dicta el mercado creo que hay que tener mucha fuerza mediática, y aún así me parece un riesgo altísimo, me refiero a la ultima ocurrencia de Rupert Murdoch: no permitir a google que indexe sus contenidos, en favor de Bing, que pagaría por ofrecerlos en exclusiva.
Nota: no tengo acciones de amazon (aunque empiezo a plantearme si debería vender las de News Corporation y comprar de Amazon).  :-)
Enlaces relacionados:
Amazon anuncia ventas récord de su lector electrónico
Murdoch negocia un pacto con Microsoft para vaciar Google de sus contenidos
Acciones de Amazon.com llegan a precio récord con ayuda del lector Kindle
Murdoch, contra Google News

La viquipèdia et necessita...

De vegades sembla que les casualitats no ho són tant. Aquesta setmana s'anunciava al Wall Street Journal un descens en la participació en l'enciclopèdia col·lectiva. També aquesta setmana, si visitem la viquipèdia ens trobem amb aquesta capçalera:

Cada any la wikimedia foundation acaba recabant entre donacions i col·laboradors entre 5 i 9 milions de dólars. Es diu ràpid, però cinc milions de dòlars són 3.347.616 € o per als que encara ens entenem millor en pessetes 556.996.435 pts. Per a valorar en la seua justa mesura aquesta gran quantitat de diners hem de saber que:

a) el contingut, allò que els usuaris cerquen en la viquipèdia, és aportat gratuïtament per col·laboradors desinteressats.

b) l'allotjament web i el tràfic de dades sol ser cortesia d'alguna empresa proveïdora de serveis d'Internet, més o menys afí a la causa.

c) la wikimedia foundation té "únicament" 33 empleats contractats.

Informe Parasites Business

Interessant documental, que explica part del negoci que hi ha en oferir contigus (dels que no es tenen els drets) de manera gratuïta. 

«Nos enfrentamos a redes perfectamente organizadas que operan en todo el mundo, utilizando todo tipo de estrategias. Los usuarios pueden acceder a los contenidos de forma gratuita, lo que provoca multitud de visitas a sus webs. Este masivo número de usuarios se ofrece a las comercializadoras de Internet, lo que le produce ingresos por diversas vías.»

Pense que hem d'aprendre dues lliçons molt importants d'aquest vídeo:

1. Els usuaris tenen molt clar que no estan fent res il·legal, i que no van a canviar d'hàbits (veure les valoracions del vídeo, o comentaris ací).

2. És una bona estratègia per a oferir continguts de manera gratuïta. Algú ens està prenent el negoci!

Steal this film (furta aquesta pel·lícula)

Aquest interessant documental es titula «furta aquesta pel·lícula». Conté tota una sèrie de reflexions sobre la pirateria a Internet en el món del cine, que ens veurem obligats a afrontar en el món del llibre tard o d’hora.

–Furta aquesta pel·lícula
–A manar!

L'IVA i els llibres digitals

A l’última reunió de la Comissió del llibre digital, un dels temes que es va qualificar d’interessant va ser la regulació de l’IVA en els llibres digitals, un tema que pot preocupar els editors i ser determinant a l’hora de fixar el preu final dels títols digitals. A continuació, fem un xicotet resum de la situació d’aquest impost a Espanya, i dels esforços que s’han fet i s’estan fent per part de la FGEE.

A dia d’avui, els llibres amb suport distint del paper tributen al 16%, en lloc del 4% com els llibres en paper. Davant aquesta situació, la Federación de Gremios de Editores de España va iniciar una sèrie d’accions per aconseguir que ambdós suports s’equiparen en un 4%. En primer lloc, es van fer gestions amb la Real Academia Española de la Llengua, per modificar la definició de llibre en el seu diccionari, i més endavant el l’Art. 2 de la Llei de la Lectura, el Llibre i les Biblioteques, de tal manera que el concepte ‘llibre’ no anara lligat al format paper.

Però una vegada aconseguits aquest dos objectius, sempre es trobaven amb l’oposició comunitària: alguns països com Dinamarca o Alemanya bloquejaven aquest tema en el ECOFIN – conselll que abasta polítiques de la UE en una sèrie d’àrees, incloses la coordinació de polítiques econòmiques. – Però finalment, la tardor de 2008, la comissió va modificar la seua postura i es va mostrar favorable a autoritzar que el suport digital tinga un tipus d’IVA reduït: Directiva 2009/47/CE, de 7 de maig de 2009

Suministro, incluido el préstamo en bibliotecas, de libros en cualquier medio de soporte físico (e incluidos asimismo folletos, prospectos y material impreso similar, álbumes y libros de dibujo y coloreado infantiles, música impresa o manuscrita, los mapas, planos y mapas hidrográficos y similares), los periódicos y semanarios que no sean material íntegra o predominantemente publicitario.

A Espanya, era lògic pensar que el percentatge aplicable seria d’un 4% - en tots els països hi ha tres tipus d’IVA, i concretament a Espanya els percentatges són 4, 7 i 16- però encara calia una llei espanyola que transposara aquesta Directiva. La FGEE, va fer les consultes pertinents a Hisenda, on van ser informats que no existia, pel moment, cap intenció d’adaptar la Directiva ni, per tant, de reduïr l’IVA. Al cap i a la fi, la decisió de la UE no implicava cap obligació per als Estats, sinó que es limitava a deixar una opció oberta, i no identificava necessàriament llibre electrònic amb llibre. Davant aquesta resposta, la FGEE va decidir aconseguir una interpretativa normativa via consulta vinculant, que es va interposar a juny de 2009.

Actualment, aquesta tramitació, basada en el fet de que tant per al llibre electrònic com per al exemplars en paper existeix un ISBN ben definit i regulat, sembla que serà correcta, però de moment encara no hi ha una resposta definitiva al problema.

El preu just

Interessant reflexió sobre els preus, l'oferta i la demanda en el món del llibre digital, ací.

5/11/2009 Reunió de la comissió de llibre digital

La Comissió de llibre digital s'ha reunit el dijous dia  5 de novembre. Per començar, els temes que s'han tractat han estat els següents:

- Pirateria:

De les reflexions sobre aquest tema, s'han establert tres categories per classificar distints comportaments en relació amb les descàrregues il·legals:

- Professionals: Grups com la gent de Pirate Bay, per exemple

- Aficionats: Gent que, a nivell particular, es dedica a pujar continguts que no són propis a la Xarxa (passen per l'escàner llibres i els comparteixen en e-mule, o graven les pel·lícules al cinema per a fer el mateix)

- Usuaris: Aquells que només es dediquen a descarregar-se continguts

Aquestes reflexions tenen com a objectiu definir els trets característics d'aquesta activitat per poder comprendre-la i combatre-la. És pot lluitar mitjançant la llei contra aquestes pràctiques? Quina atenció mereix la persona que descarrega compulsivament continguts, i que si bé engreixa les estadístiques sobre descàrregues, no està lesionant veritablement el negoci -si no s'ho poguera descarregar, no ho compraria- ? 

DRM :

Hem continuat discutint aquest tema: el sector editoria lnecessita, d'alguna manera, la protecció dels seus continguts, encara que sabem que aquests sistemes de protecció resulten problemàtics per als clients.

Per una banda, s'ha tractat el tema de l'enriquiment de continguts: el producte original conté un valor afegit que el diferencia de l'il·legal. Aquests continguts han de ser necessàriament 'experiencials', és a dir, que no siguen copiables- un concurs, la creació d'un club de lectura, ect. -

Altre tema sobre el qual s'ha incidit és sobre el plantejament de col·locar llibres en el 'núvol', seguint, per exemple, la experiència d'Spotify.

I finalment, un aspecte fonamental: el cost del DRM. S'han posat damunt la taula dos models:

- Adobe content server : el cost ve a ser de 5.000€ el sofware per a protegir els arxius, uns altres 5.000€ per a la pasarel·la que conecte amb el sistema i 0.15 € per cada venda.

- Mobipocket: 5% del preu del llibre + IVA -per descàrrega-client-, a més d'apoximadament uns 5.000 també per a la pasarel·la del sistema.

ACORDS I CONCLUSIONS:

S'ha decidit tractar en futures reunions els següents temes:

Digitalització

- Com és digitalitza un llibre?

- Què convé digitalitzar d'un fons editorial?

- Preu dels e-books; IVA amb què van gravats.

- Organització de jornades on empreses digitalitzadores presenten les seues propostes a les editorials valencianes.

I s'han marcat els temes a tractar en nous posts a aquest bloc:
-Les experiències de llibres en el 'núvol' aplicades al llibre de text
-Tipologia del DRM social
-Legalitat dels DRM socials. Cas de les 'Marques d'aigua'
-Pirates: professionals, aficionats i usuaris. Casuística.  

La propera reunió de la comissió s'ha fixat per a dia 3 de desembre.

Què és el DRM?

Bé, abans de discutir sobre el DRM, caldria definir exactament què és el DRM. Si ens hem de fiar de la intel·ligència col·lectiva (això tant de moda en la xarxa 2.0 dels temps que corren), podem fer una recerca del terme en google images per a il·lustrar aquesta entrada i ens trobarem amb una definició social: el DRM és una cosa que no agrada massa. La imatge de l'esquerra, per exemple representa la tomba del DRM, amb l'epitafi «torra't a l'infern, no et trobarem a faltar». L'abundància d'imatges contra el DRM és ben profussa, i alguns d'aquests gràfics no són aptes per a menors, però ens serveixen per a conéixer l'opinió general que es té sobre el DRM  d'una manera molt gràfica.

DRM són les sigles en anglés de Digital Rights Management (traduït: gestió de drets digitals). El DRM és un sistema per a evitar determinats usos (còpia, lectura…) amb un arxiu informàtic. En paraules profanes: és un sistema anti-còpia, o anti-pirateria (no és exclusivament això, però és la finalitat per la qual un eBook porta DRM).

Hi ha, no obstant altres tipus de DRM, com l'anomenat DRM social:

Frente a esto, aparece el DRM Social. ¿En qué consiste? En incluir los datos del comprador -nombre, dirección de correo electrónico- dentro del libro, así como una marca de agua que permite rastrear el ejemplar. No hay más limitaciones de uso que las de la licencia usada con el libro, claro que nada impide también la eliminación de este DRM; quien piense que no existirá una distribución al margen de la oficial está perdiendo el tiempo. Pero la gente que lee, y puede pagarlos, acaba comprando libros, así que siempre es más sencillo ponérselo fácil al cliente y no tratarlo como a un delincuente.

Font: Lecturalia

Una vegada vistes les possibilitats que ofereix el DRM per a un editor, cal conèixer què implica l'ús d'aquesta tecnologia per al lector. De fet, aquestes implicacions són precisament les que provoquen el rebuig per part d'aquells que han de ser els consumidors, i caldria recordar aquella coneguda frase que diu que el client sempre té la raó. Entre totes les limitacions, la que més preocupa als usuaris és la possibilitat que el DRM amb que els arxius estan protegits deixe de ser suportat per la companyia que l'ha fabricat, cosa que deixaria inservibles els llibres.

De totes maneres, els DRM a la llarga són una estratègia inservible degut al «forat analògic».

Los DRM tienen un grave defecto, el "agujero analógico". Cuando los contenidos digitales se ponen sobre hardware analógico, la información digital se convierte en señales analógicas y luego se transmite a el hardware. Estas señales analógicas pueden ser interceptadas, convirtiendose de nuevo en formato digital y pudiendo ser almacenadas sin DRM. 

Font: HASHTHAT

En conclusió, el DRM és una tecnologia que pot servir (o «colar») a curt termini, però que degut a les molèsties que ocasiona, la baixa acceptació per part de la clientela, i de les seues febleses inherents, no es quedarà per a llarg. De fet, la companyia líder en vendes d'mp3, iTunes, fa temps que va deixar de vendre música protegida.

Per a acabar, una altra imatge satírica, que ens ha de fer reflexionar: «Test d'intel·ligència. Encara compre música [o llibres] amb DRM. Si / No»

DRM, llibres en el 'núvol' i legislació

Per a continuar amb les reflexions del post anterior, he volgut fer un recull d'articles, opinions, notícies, etc. al voltant de dos aspectes principals del discurs del nostre company; DRM sí o DRM no, llibres en el 'núvol' i nous models de negoci, i afegir un tercer tema que no apareix en les esmentades reflexions: la legislació per combatre la pirateria.

Comencem per la qüestió del DRM. En línies generals, les valoracions sobre aquest sistema de protecció no són molt positives, encara que he pogut trobar un article, molt exhaustiu, que sense arribar a posicionar-se a favor sí intenta assolir la màxima objectivitat i rigor

-  DRM: Protección versus accesibilidad de la información digital, signat per Fernando Ramos Simón

A la web especialitzada en tendències de la indústria editorial Soybits, s'hi pot trobar tota una relació d'articles molt interssants sobre aquest dilema, encara que pràcticament tots esgrimeixen arguments en contra de la utilització de sistemes de protecció en els productes digitals.

- Soybits. Tendencias en la industria editoral. Articulos sobre DRM

Faltaria incloure, clar està, algun article que defensara l'ús de DRM amb un argumentari prou sòlid per fer-nos arribar a la conclusió de que és l'opció correcta per evitar la còpia indiscriminada de, per exemple, llibres digitals. En qualsevol cas, jo encara no l'he trobat.

Altre punt que les primeres reflexions d'aquest bloc plantejen és l'opció 'llibres en el núvol' (bé, supose que és pot fer la traducció literal al català...); sobre aquest tema, on més diversitat d'informació, tant en quantitat com en punts de vista, he trobat, ha estat al bloc 'Comunicación Cultural', de Dosdoce.com (i Javier Celaya, clar) Per exemple, a l'enllaç 

'La piratería y los libros en la nube' 

es pot trobar ressenyat el nou sistema que ha desenvolupat Spotify, la web de descàrregues de música legals. També l'article

'Ebooks en las bibliotecas' 

que parla de les possibilitats de préstec de llibres digitals, si aquests estan allotjats en 'el núvol'.

I en relació a l'enriquiment de contiguts i en oferir un producte més bo i millor que la seua versió 'pirata', trobe en aquest mateix blog el projecte de Jane Friedman

Nueva editorial de libros electrónicos de Jane Friedman

Un altre tema que pot ser important plantejar-se, és el que atany a la legislació sobre les descàrregues il·legals i la protecció de drets d'autor. Està clar que no és una qüestió que es puga deixar en mans de la bona voluntad de la gent, ni es tracta d'un problema bàsicament d'educació o d'hàbits dolents: ningú no pagarà per una cosa que es pot aconsseguir gratuïtament, i a més, amb total impunitat. A França, per exemple, es va aprovar  a setembre una llei que penalitza aquesta activitat - la llei 'Hadopi' - Hi ha un dossier molt complet al portal  Soitu.es - que, per cert, acava d'annunciar el seu tancament -; molt complet, sí, però també molt sesgat i totalment contrari a aquesta legislació.

Aprobada la ley antipiratería francesa

També tenim l'exemple de la seua predecesora, la llei contra les descàrregues il·legals de Suècia, que no va fer tant de rebombori, però que continua vigent.

Un tema complex, en tant que aquestes mesures legals són molt, però que molt impopulars.

Mis primeras reflexiones

Una buena forma de evitar la piratería, si es que esto se convierte en uno de nuestros objetivos como empresa, es disipar las motivaciones que inducen a las personas a buscar contenidos protegidos sin querer pagar por ellos:

Que el precio sea lo suficientemente asequible como para que no merezca la pena tener una copia ilegal.

Que nuestra obra está complementada con un valor añadido que no sea fácilmente pirateable, que ese complemento no pueda ligarse o unirse fácilmente al producto central, o que lo que añadimos al producto requiera algún tipo de autenticación on-line que nos proporcione más seguridad como autores o editores sin menoscabar la comodidad y accesibilidad del usuario.

Que la visibilidad y disponibilidad de nuestra marca y producto sean suficientemente efectivas como para que al usuario le resulte muy fácil localizarnos, encontrar lo que busca entre nuestra oferta y ejecutar su decisión de compra con la mayor facilidad posible.

En definitiva: que le merezca la pena utilizar contenido legal y de pago.

Si aun así queremos invertir recursos en luchar abierta y directamente contra la piratería, una opción para los que piensen en la necesidad de proteger las obras con gestores de derechos digitales (algunas voces “autorizadas” del meollo ya postulan que no se proteja el contenido) sería confiar en que grandes empresas de tecnología DRM no dejarán de innovar para evitar descargas o usos ilegales de contenidos protegidos.

Sin embargo, empiezan a detectarse problemas de compatibilidad con diferentes gestores DRM en diferentes dispositivos lectores. Al parecer un dispositivo preparado para gestionar DRM para el formato epub, no siempre puede gestionar otros DRM para otros formatos de e-book.

Para el sector del libro de texto, contenidos educativos u obras digiridas al entorno de la formación, otra opción que se está posicionando como la más segura es la de facilitar el acceso a los contenidos de forma on-line. Si los contenidos están almacenados y accesibles “en la nube” un sistema de gestión de licencias podría ser la solución.

Como todos sabemos, trabajar “en la nube” requiere disponer de una conexión siempre que se quiera acceder al contenido y aun así existe la posibilidad del “pirateo” de licencias, aunque sea un sistema más controlable. Para que esa conexión permanente se haga más extensiva, las operadoras tendrán que entrar (como ya están entrando) en el juego para ampliar o universalizar un acceso de mejor calidad y más ajustado en precio.

Para cualquiera que publique contenido digital con acceso de pago, parece que lo más aconsejable es que el formato sea lo más estandarizado posible para que pueda utilizarse en el mayor número y tipo de dispositivos y, para los que no podamos permitirnos una propia, que esté disponible a través del mayor número posible de plataformas y canales de distribución.

En cualquier caso, es de esperar que las grandes plataformas de distribución, los grandes generadores de contenidos y los editores de best-sellers dedicarán más recursos, se preocuparán más y en definitiva harán el mayor esfuerzo por encontrar formas de impedir la piratería.

Un último apunte más, relacionado con la experiencia del negocio de la música y el cine: tal vez lleguemos a interpretar en el futuro que una descarga ilegal masiva de alguno de nuestros productos nos aporta un beneficio indirecto que nos vuelva a hacer reflexionar sobre nuestro modelo de negocio.

Espero que mi procedencia del sector del libro de texto educativo y mi orientación al márketing y la comunicación no hayan distorsionado demasiado estas reflexiones.

Primera reunió de la Comissió sobre llibre digital

La Comissió de Treball sobre Llibre Digital s’ha reunit el dia 17 de setembre de 2009; a proposta de la Junta Directiva s’ha constituït amb els següents membres:

Josep Gregori Soler d’Edicions Bromera
Rafael Domínguez Romero d’Editorial Tirant lo Blanch
Fernando Bloise d’Editorial ECIR
Pablo Navarro de Nau Llibres.
M.Carme Pardo, responsable de comunicació de l’AEPV.

a més de:

Rafael Domínguez Pérez, President de l’AEPV
Manel J.M. Romero, Secretari de l’AEPV

L’objectiu d’aquesta comissió de treball és reflexionar sobre la transformació que han de posar en marxa les empreses per a adaptar-se al nou entorn digital. D’aquesta reflexió s’elaboraran informes monogràfics sobre temes d’interès a determinar per la pròpia comissió. També s’assessorarà la Junta Directiva en temes d’informació i formació dels editors en l’entorn digital. I, finalment, es podrà donar resposta a les preguntes freqüents dels associats sobre digitalització editorial.

Constituïda i acceptada la invitació a participar en la comissió per tots els membres, s’han obert diferents temes de debat, al voltant dels següents punts:

- Seguretat i protecció enfront la pirateria i les descàrregues il·legals: La principal pedra de toc del procés de digitalització és l’enfrontament amb les descàrregues no autoritzades. S’ha debatut sobre la necessitat d’enfrontar el problema i estudiar els distints sistemes de seguretat (DRM)

- Plataformes de distribució i nous models de negocis: Necessitat de la creació de plataformes de distribució pròpies i/o col·lectives per al llibre digital. Nous models de negoci per a un nou entorn del llibre. És el llibre digital negoci? De quina manera ho és o ho pot ser?

- Escola 2.0: Implantació dels nous models de llibre de text i dels nous continguts per a l’ensenyament. Es parla sobre la creació d’una comissió mixta anele-aepv sobre la digitalització del sistema educatiu valencià

També, i tal com especificava la convocatòria, s’ha repassat el programa del X Encontre d’Editors

Conclusions:

S’ha fixat com a data de la propera reunió el dia 05 de novembre de 2009. Per a aquesta nova convocatòria, s’ha decidit obrir un punt d’encontre virtual de la comissió (un blog), per a debatre públicament els diferents temes, i també perquè puga servir de font d’informació disponible per als editors.

El primer tema sobre el que es treballarà és: protecció i seguretat dels continguts enfront pirateria i descàrregues il·legals.