tag:blogger.com,1999:blog-20941327967989407472024-03-13T18:39:00.702+01:00El futur (digital) del llibreCarmen Pardo Conejerohttp://www.blogger.com/profile/11471444993819482233noreply@blogger.comBlogger33125tag:blogger.com,1999:blog-2094132796798940747.post-90549516227511417102011-04-30T12:11:00.003+02:002011-04-30T12:15:11.943+02:00Últimament s'ha parlat molt de les noves limitacions imposades als usuaris que tenen comptes gratuïts en <a title="Spotify" href="http://www.spotify.com/">Spotify</a>. Aquests canvis han estat analitzats, des de la perspectiva dels llibres per Javier Celaya, tenint en compte <a href="http://www.dosdoce.com/articulo/opinion/3643/spotify-de-los-libros/">lectors</a>, <a href="http://www.dosdoce.com/articulo/opinion/3644/los-autores-ante-el-modelo-spotify-de-los-libros/">autors</a> i <a href="http://www.dosdoce.com/articulo/opinion/3644/los-autores-ante-el-modelo-spotify-de-los-libros/">editors</a>.<br /><br />Com ja comentàvem també a <a href="http://lecturabit.wordpress.com/2011/04/19/spotify-i-altres/">lecturàbit</a>, la imposició de restriccions al model gratuït, ha provocat que un allau d'usuaris, després d'haver fet ús de les ferramentes de l<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Web_2.0">a web 2.0</a> per a deixar clares <a href="http://www.spotify.com/es/blog/archives/2011/04/14/upcoming-changes-to-spotify-free-open/#comments">les seues irades opinions al respecte</a>, canvien el model de consum de música en Internet.<br /><br />Tot això lliga (i deixant a part temes no menys importants com la falta de lectors, la falta d'inversors en publicitat en mitjans relacionats amb el llibre, etc.) amb una reflexió de Celaya: "muchos de los actuales usuarios de Spotify migrarán hacia otras alternativas de escucha de música en streaming sin tantas limitaciones, puesto que en ninguna circunstancia estarán dispuestos a pagar por el consumo de esos contenidos online." i "tan sólo entre un 5 y un 15 por ciento de los usuarios está dispuesto a pagar algo por acceder a los contenidos de estas plataformas; el resto nunca pagará nada."<br /><br />Aquestes són unes afirmacions que haurien de posar tota la industria editorial a pensar una solució viable per a oferir continguts de qualitat de manera gratuïta per a un 85-95% d'usuaris que no estaran mai disposats a pagar pels continguts. El problema és com retribuir els <a href="http://www.dosdoce.com/articulo/opinion/3644/los-autores-ante-el-modelo-spotify-de-los-libros/">autors</a>, i tots els intermediaris que (tot i la creença tan estesa per Internet) són molt necessaris en el procés d'edició si es vol obtindre un producte amb una mínima qualitat: correctors (ortogràfics i d'estil), maquetadors, editors, il·lustradors, distribuïdors...<br /><br />Aquest, és el titànic repte de futur per al món editorial. No hauria de passar el mateix que amb els venedors de gel quan les neveres domèstiques es popularitzaren: una baixada de preus (per dràstica que siga) serà no comprendre que un elevat nombre d'usuaris (85-95%) ja no està disposat a pagar per aquest producte.<br /><br /><a href="http://lecturabit.files.wordpress.com/2011/04/gel.png"><img title="gel" src="http://lecturabit.files.wordpress.com/2011/04/gel.png" alt="" width="500"/></a>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2094132796798940747.post-76074125060455772352011-04-22T15:22:00.001+02:002011-04-22T15:26:30.625+02:00Educación sustituirá el libro de texto por el electrónicohttp://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2011/04/22/educacion-sustituira-libro-texto-electronico/801026.html<br /><br />Educación sustituirá el libro de texto por el electrónico<br />El Partido Popular lo han incluido en el programa electoral y desde la consellería se apunta que ya existe un programa piloto en 25 centros educativos<br /> 13:52 VOTE ESTA NOTICIA <br /><br /><br /><br /><br />EUROPA PRESS El Partido Popular ha incluido en el programa electoral para los próximos comicios municipales y autonómicos del 22 de mayo el compromiso de introducir paulatinamente el libro electrónico en el sistema educativo valenciano. De hecho, desde la Conselleria de Educación han avanzado que ya se ha puesto en marcha un estudio para analizar las condiciones en las que se desarrollaría la iniciativa.<br /><br />La propuesta, consultada por Europa Press, señala que los libros de texto electrónicos han de tener como efectos positivos la reducción del gasto en libros de texto para las familias y para la Conselleria del ramo, y un efecto beneficioso para el medio ambiente al reducirse considerablemente el consumo de papel.<br /><br />Asimismo, agrega que la utilización de las pizarras digitales y del resto de equipamiento informático ha de ir acompañado de los materiales didácticos adecuados para estos dispositivos, así como una formación en competencia digital para el profesorado.<br /><br />Según han concretado fuentes de la Conselleria de Educación, "se está realizando un estudio sobre esta iniciativa, los periodos de aplicación, su progresiva implantación, las ayudas económicas para ponerla en marcha y su traslado a la comunidad educativa". "Aunque todavía es pronto para concretar, se pretende sustituir el libro en papel por el libro digital a medio plazo. Hemos calculado que en ocho años la presencia de los libros en formato actual quedará reducida a una presencia testimonial y en áreas muy concretas y determinadas", han agregado.<br /><br />Las mismas fuentes señalan que coexistirán ambos modelos pero con mayor presencia del formato digital. La medida, sostienen, es "más económica, y permite la inmediatez y la actualización permanente de los contenidos".<br /><br />Programa piloto<br />En estos momentos ya está en marcha un programa experimental en la Comunitat Valenciana para la introducción del libro de texto web en 25 centros educativos que ofertan ESO en la Comunitat, tanto públicos como concertados. En estos centros la introducción de este nuevo formato coexiste con el libro de texto tradicional. La iniciativa se está desarrollando con éxito y las conclusiones que se extraigan se trasladarán al resto de centros para aplicar la iniciativa recogida en el programa del PP.Manel JM Romerohttp://www.blogger.com/profile/18223167662963468844noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2094132796798940747.post-72488747569450925932011-04-18T17:26:00.002+02:002011-04-18T17:40:30.367+02:00El futuro de las publicaciones electrónicas<div><div>El futuro de las publicaciones electrónicas</div></div><a href="http://www.fundacion.telefonica.com/es//debateyconocimiento/media/publicaciones/futuro_publicaciones_electronicas.pdf">http://www.fundacion.telefonica.com/es//debateyconocimiento/media/publicaciones/futuro_publicaciones_electronicas.pdf</a><div>Primer informe del<strong><span style="FONT-FAMILY: 'Arial','sans-serif'; FONT-WEIGHT: normal"> futuro de las publicaciones electrónicas</span></strong><b> </b>que muestra el<b> </b><strong><span style="FONT-FAMILY: 'Arial','sans-serif'; FONT-WEIGHT: normal">proceso de digitalización</span></strong><b> </b>y la<strong><span style="FONT-FAMILY: 'Arial','sans-serif'; FONT-WEIGHT: normal"> experiencia de consumo de contenidos</span></strong></div><div><br /></div><div><div>Esta obra ha sido editada por Ariel y Fundación Telefónica en colaboración con Editorial Planeta.</div></div><div><br /></div><div>Presentación</div><div><div>El ámbito de las publicaciones electrónicas y todo el ecosistema que las rodea constituye el último eslabón en el proceso de digitalización de la experiencia de consumo de contenidos. El vídeo, la música y la fotografía ya han recorrido este camino con anterioridad y son ahora los libros, las revistas y los diarios los que están adentrándose en este proceso de transformación que conducirá a nuevos e interesantes escenarios.</div><div>Más allá de disfrutar de la lectura de un libro electrónico en un e-Reader, en un futuro muy próximo se podrá experimentar una nueva manera de leer un periódico al mismo tiempo que se ve un vídeo o de visualizar gráficos en movimiento al leer un artículo en una revista mientras se consulta la información a través de una interfaz multitáctil en un dispositivo dedicado.</div><div>Los nuevos formatos interactivos nos permitirán hacer de la experiencia de la lectura algo diferente a lo que es hoy en día. En la actualidad se están explorando no solo nuevas formas de visualización y navegación sino de lectura y compartición de contenidos que permiten, entre otras cosas, hacer comentarios y anotaciones colectivas, llevar a cabo una lectura sincronizada desde diferentes dispositivos o experimentar nuevas formas de consultar información. No obstante, aún existen muchas dudas sobre los formatos definitivos que triunfarán; en este sentido, en relación a los e-book (terreno en el que, junto con el de los diarios, más se ha avanzado), hay que citar al ePub como uno de los más populares en la actualidad. Sin embargo, en el ámbito de las revistas existe todavía un universo por explorar. Los usuarios, por su parte, demandan portabilidad en los formatos de manera que ello les asegure disponer de manera universal de sus contenidos en cualquier lugar, en cualquier momento y desde cualquier dispositivo.</div><div>Por otro lado, están apareciendo nuevas categorías de dispositivos más allá de los e-Readers o libros electrónicos.</div><div>Se trata no solo de los tablets, cuyo precursor es el iPad de Apple, sino de múltiples dispositivos multimedia que configuran una nueva generación de terminales que vienen a transformar la experiencia de la lectura y, además, permiten el acceso al contenido desde la Red. Sin duda, para que toda esta nueva generación de dispositivos vea la luz es esencial la tecnología subyacente: la tinta electrónica, las tecnologías que facilitan la interacción (sobre todo la interfaz táctil) y las baterías, así como los servicios inalámbricos de comunicación asociados a los dispositivos que facilitan esta nueva experiencia de lectura y que son los verdaderos habilitadores de esta nueva forma de consumo.</div><div>El ecosistema de las publicaciones electrónicas reunirá en definitiva a agentes actuales del mundo editorial y digital que configurarán diversos modelos de negocio aún no definidos. Los agentes actuales desempeñarán nuevos roles y se crearán modelos que hasta ahora no habían sido posibles pero que ahora, gracias a la tecnología, sí lo son. Además, los modelos de cobro evolucionarán siendo por ejemplo frecuentes los modelos Freemiun financiados por publicidad, las versiones Premium, el pago por contenidos fragmentados, las tarifas planas, etc., y también la posibilidad de realizar impresión bajo demanda gracias a las máquinas de impresión personalizadas.</div><div>Sin duda las nuevas tecnologías inauguran una nueva forma de leer que ya ha dado en denominarse «lectura digital».</div></div>Manel JM Romerohttp://www.blogger.com/profile/18223167662963468844noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2094132796798940747.post-33278195002104461332011-04-18T17:09:00.002+02:002011-04-18T17:18:27.612+02:00Situación actual y perspectivas del libro digital en España. Abril 2011<div><br /></div><div><div>Situación actual y perspectivas del libro digital en España. Abril 2011</div></div><div><a href="http://www.mcu.es/libro/docs/MC/CD/Ebook_2010.pdf">http://www.mcu.es/libro/docs/MC/CD/Ebook_2010.pdf</a></div><div><br /></div><div>Us informem de la publicació de l'últim Document de treball elaborat per l'Observatorio de la Lectura y el Libro del Ministeri de Cultura.</div><div><br /></div><div>Adjunte la taula de continguts perquè pugueu fer-vos una idea i us animenu a llegir-lo:</div><div><br /></div><div><div><i><span class="Apple-style-span" >Índice de contenidos</span></i></div><div><i><span class="Apple-style-span" >Introducción……</span></i></div><div><i><span class="Apple-style-span" >2010: la expansión de los dispositivos portátiles y portables…</span></i></div><div><i><span class="Apple-style-span" >1. El ereader, principal dispositivo de lectura lineal……</span></i></div><div><i><span class="Apple-style-span" >1.1 Situación en España: la tecnología se adelanta a la oferta de contenidos.</span></i></div><div><i><span class="Apple-style-span" >1.1.1 Principales modelos………………</span></i></div><div><i><span class="Apple-style-span" >1.1.2 Comercialización del ereader en España………</span></i></div><div><i><span class="Apple-style-span" >1.2. El mercado de dispositivos de lectura en la esfera internacional: la transformación de la cadena de valor hacia negocios B2C</span></i></div><div><i><span class="Apple-style-span" >1.2.1 El fenómeno Kindle: simplicidad y acceso a una gran librería online</span></i></div><div><i><span class="Apple-style-span" >1.2.2 Barnes & Noble, competidor de Amazon en el mercado estadounidense</span></i></div><div><i><span class="Apple-style-span" >1.3 Los servicios de préstamo de ebooks a través del ereader……</span></i></div><div><i><span class="Apple-style-span" >1.3.1 Posible influencia sobre el sector editorial y la lectura</span></i></div><div><i><span class="Apple-style-span" >1.4 Google Books, un ejemplo de sistema abierto……………</span></i></div><div><i><span class="Apple-style-span" >1.4.1 La integración de Google Books en España………………</span></i></div><div><i><span class="Apple-style-span" >2. El tablet, una alternativa a la lectura en ereaders…….</span></i></div><div><i><span class="Apple-style-span" >2.1 La revolucionaria aparición del iPad………………………</span></i></div><div><i><span class="Apple-style-span" >2.2 El iPad, impulsor del mercado de tabletas por todo el mundo……</span></i></div><div><i><span class="Apple-style-span" >2.3 El tablet como impulsor del hábito lector……</span></i></div><div><i><span class="Apple-style-span" >2.4 ¿Tablet o ereader?...dos mercados paralelos orientados a usos distintos.</span></i></div><div><i><span class="Apple-style-span" >3. El ereader y el ordenador, entornos de lectura por excelencia en la comercialización de la obra digital en España.</span></i></div><div><i><span class="Apple-style-span" >3.1 La apuesta editorial española por contenidos multisoporte……</span></i></div><div><i><span class="Apple-style-span" >3.2 Entornos de lectura diferenciados según las materias…</span></i></div><div><i><span class="Apple-style-span" >4. Barreras de entrada a los dispositivos de lectura en España…</span></i></div><div><i><span class="Apple-style-span" >4.1 Incompatibilidades derivadas del formato……</span></i></div><div><i><span class="Apple-style-span" >4.1.1 La creciente apuesta española por el formato ePub……</span></i></div><div><i><span class="Apple-style-span" >4.1.2 La diferenciación de formatos según los contenidos</span></i></div><div><i><span class="Apple-style-span" >4.2 Digital Rights Management: los sistemas de protección…y sus implicaciones para el lector</span></i></div><div><i><span class="Apple-style-span" >4.2.1 Los DRM y su impacto en las bibliotecas…</span></i></div><div><i><span class="Apple-style-span" >4.2.2 Los DRM del futuro: hacia sistemas de gestión más blandos…</span></i></div><div><i><span class="Apple-style-span" >4.3 El precio de los dispositivos…</span></i></div><div><i><span class="Apple-style-span" >Bibliografía…</span></i></div></div>Manel JM Romerohttp://www.blogger.com/profile/18223167662963468844noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2094132796798940747.post-84872158183585684732011-02-21T17:53:00.001+01:002011-02-21T17:57:50.473+01:00Amazon empezará a vender libros electrónicos en España este mismo año<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/-K-sGlZ5KtaU/TWKZeqLnKBI/AAAAAAAAAAM/Aa2hMxsmXss/s1600/Sin%2Bt%25C3%25ADtulo.jpg"><img style="cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 391px;" src="http://2.bp.blogspot.com/-K-sGlZ5KtaU/TWKZeqLnKBI/AAAAAAAAAAM/Aa2hMxsmXss/s400/Sin%2Bt%25C3%25ADtulo.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5576188040636213266" /></a><br /><div><br /></div><div>(LA INFORMACION, 18.02.2011)</div><div><br /></div><div>Amazon abrirá su librería virtual este mismo año en España. La agencia literaria Carmen Balcells, que representa a las principales firmas en lengua castellana, ha avisado a todos sus autores sobre del desembarco de la compañía, espera que represente un revulsivo para el mercado de los libros electrónicos, que actualmente obtiene unas ventas mínimas. “El año 2011 Amazon se instala en España y desean multiplicar ventas”, dice Carmen Balcells en una carta donde explica a sus representados que las obras vendidas en formato e-book son “un mercado incipiente en el que los resultados son casi nulos”.</div><div>Los derechos de autor por obras electrónicas de los 32 literatos que Balcells gestiona han supuesto unos ingresos de tan sólo 5.885 euros en todo 2010. Sólo hay cinco obras que han</div><div>tenido unos resultados más destacables, y son las que precisamente Amazon seleccionó para hacer unas acciones especiales para ser comercializadas en formato digital desde su tienda de Estados Unidos.</div><div>Pero hasta los libros más vendidos como pueden ser los de Gabriel García Márquez o Isabel Allende aún mueven unas cifras muy limitadas con unos royalties de 2.017 euros y 1.196 euros respectivamente. Los ingresos por los derechos electrónicos son mínimos ya que la mayoría de los autores se quedan muy por debajo de los 100 euros. Por ejemplo: las obras de Camilo José Cela han generado tan sólo 43 euros, las de Antonio Gamoneda, un poco más de 3 euros, o las de Juan Marsé, 41 euros. “El mercado del libro electrónico está teniendo mucha notoriedad mediática y muy poca en términos de ventas”, insiste en su carta Balcells, quien aconseja a todos los escritores que sean cautelosos en la forma de gestionar sus derechos con el formato digital.</div><div>Las unidades vendidas de libros vuelven a ser irrisorias. En total se han descargado 3.414 obras en formato digital de los autores de Balcells. La mayoría de los títulos disponibles registran entre cero y dos ventas, y el que más éxito ha logrado, Todos los cuentos de Gabriel García Márquez, se queda en 835 unidades.</div><div>Las cifras que maneja la agencia literaria ponen en evidencia el peso de Amazon, que representa el 63% de las ventas del mercado en cuanto a número de unidades vendidas. Su principal competencia en EE UU, la librería Barnes & Noble se queda con un 26% de las ventas de obras en castellano, mientras que la española Leer-e representa sólo un 8% de las descargas literarias. El mercado de los dispositivos móviles es por ahora el más pequeño con Mobipocket, que ha generado un 2,8% de las ventas.</div><div>Ante este panorama, la llegada de Amazon y su servicio de descargas para e-books se plantea como el elemento dinamizador que realmente puede hacer que este mercado empiece a despegar y a tener una mayor relevancia para la literatura en español. Amazon ya ha dado sus primeros pasos para instalarse en nuestro país con la compra de la tienda virtual Buy Vip, y el fichaje de Koro Castellanos, quien ha sido designada como su directora general. Por ahora, Amazon no ha hecho oficial sus planes para poner en marcha su web de comercio electrónico, que estará funcionando antes de que finalice el año, dado los planes de los escritores españoles.</div>Manel JM Romerohttp://www.blogger.com/profile/18223167662963468844noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2094132796798940747.post-42971678749063478252011-02-09T18:25:00.000+01:002011-02-09T18:26:18.080+01:00Los editores miedosos<div>(PERIODISTAS21, 08.02.2011)</div><div><br /></div><div>Los editores tienen miedo al ebook. Están tan preocupados por el futuro digital que pueden perder la oportunidad de liderar el nuevo mercado del libro. El ambiente de la jornada Los retos del negocio editorial, organizada por Expansión, parece lúgubre. Pero el pesimismo no es bueno ni para los negocios ni para la innovación. Los editores deberían ver los cambios tecnológicos como una oportunidad y liderarlos para no ser desplazados por los grandes de la tecnología como Amazon, Google o Apple, que tanto les preocupan.</div><div>La alerta de Fernando Carro, de Bertelsmann, ha sido repetida demasiadas veces: "Todo lo que se está haciendo en el sector es intentar mantener el mismo modelo de negocio y la cadena de valor que ahora existe, pero eso es inviable”. Tanto que si los editores no crean una oferta atractiva, con estándares de formatos y respetuosa con los derechos de los lectores (copia privada, lectura en diferentes soportes), llegan a acuerdos de derechos con los autores y estimulan el cambio de las librerías, los resultados pueden ser peores de los que temen. Y no sólo para ellos. También para muchos autores y lectores.</div><div>Los primeros por falta de buenos editores para hacer el trabajo que todavía será necesario: el de ser buenos agentes literarios y editores de verdad, no distribuidores ni impresores. Editores de los que ayudan a mejorar las obras y descubren el valor de los autores. Para los lectores porque pueden sufrir un déficit de oferta de calidad. Como aseguró en la reunión el director general de Grup 62, Xavier Mallafré, "debemos hacer trajes a medida: hay autores que querrán que les gestionemos el márketing y otros que definamos hasta el título, la portada y el tema de la novela".</div><div>Sin oferta clara, atractiva, con usabilidad y competitiva, los editores no pararán ni la piratería ni a nuevos competidores que se harán fuertes en el mercado. Ese ha sido el error del negocio de la música y los libros pueden ir por el mismo camino. Pero una cosa es la edición y otra la distribución y comercialización a través de empresas como Amazon o Telefónica.</div><div>La consejera delegada de Random House Mondadori, Núria Cabutí, recordó el objetivo defensivo de Libranda: "Dinamizar el mercado del libro electrónico en España y apoyar al desarrollo de los canales de venta actuales antes de la entrada de los grandes operadores”. Las quejas de los usuarios y los magros resultados obtenidos hasta ahora muestran los problemas de esa estrategia.</div><div>Los editores aún tienen tiempo. Sólo un 5,3% de de la población lee en soportes digitales. Los ereaders se calculan en 150.000, un 0,8% de la población, y otro 1,3% lee en tabletas, fundamentalmente iPad. Otro 6,9% lee en el móvil, un dispositivo menos adecuado para la lectura de libros, pero utilizado por su penetración, polivalencia y comodidad.</div><div>El ebook en España todavía es incipiente, un 4% del mercado, muy por detrás del mercado norteamericano, pero también de otros países europeos como Gran Bretaña o Alemania, como se puede ver en los datos de un reciente estudio de AT Kearney y Book Republic.</div><div>Los editores tienen la ventaja de que la era Gutenberg todavía durará. Su dominio de los derechos y la gestión de los autores, la pervivencia de varias formas de consumo a través de diferentes</div><div>soportes y su control de los mercados locales, especialmente en el caso europeo, les dan tiempo. Pero la aceleración del mercado digital es enorme y depende de factores tecnológicos y de consumo que no están bajo su control. Entre los factores de bajo desarrollo de los ebooks en España destacan la falta de oferta atractiva, con menos títulos de los deseados -sólo 2.500 en Libranda a final de 2010, muy por debajo de los 8.000 previstos-; un proceso de compra complicado y condicionado para sostener a los canales de venta actuales (librerías y sellos); precio alto y lastrado por el IVA del 18% frente al 4% de los libros en papel; la falta de una apuesta clara por formatos y ereaders con una comercialización directa, sin el engorro de la descarga en el ordenador y la copia al lector; la discusión sobre nuevos modelos de negocio sin acuerdos beneficiosos para autores, editores y lectores, castigados con derechos reducidos frente al papel. La falta de acuerdos en el sector, el exceso de miedo y la ausencia de un líder del mercado como Amazon en Estados Unidos o Gran Bretaña (75% del mercado de ebooks) convertidos en estrategias defensivas del viejo negocio. ¿Hasta cuándo?</div><div>La situación hoy no es demasiado diferente a la de hace casi un año, cuando se publicó el primer estudio del Observatorio de la Lectura y el Libro del Ministerio de Cultura. El mantenimiento del precio fijo y la extensión del modelo de precios de agencia dan garantías a los autores y editores, pero desaniman la demanda y aumentan la insatisfacción de los lectores con el precio de los ebooks. La rebaja media de precio sobre el de los libros físicos es de un 20 a un 30%, pero los consumidores perciben un coste alto por la compra de los dispositivos de lectura y la percepción de que el ebook no se compra, como el objeto de papel, sino que sólo se adquiere un derecho de pago por lectura, al estilo de la televisión o de las nuevas propuestas de alquiler y streaming de libros. Si editores y autores quieren mantener un papel preferente en el mercado del libro digital es hora de repensar la edición centrándose en los lectores, los clientes actuales y futuros, y en mejorar la oferta para que autores y público se encuentren en la mejor situación para ambos.</div><div>Editores, autores y lectores deben despreocuparse de la tecnología.</div><div>Para eso es necesario impulsar los formatos universales o estándar y permitir la lectura en todas las plataformas. Mejorar la oferta, en ocasiones con material multimedia o de contexto y enriquecimiento de los ebooks, sobre todo de los técnicos y especializados. Pero en otras con material sobre el autor y la obra, como en el caso de muchas novelas. La obra y el autor son lo más importante. El marketing digital y social permite poner en contacto como nunca a autores y lectores. Pero también crear relaciones entre el público a través de clubes de lectura sobre una obra, autor o integradas en las redes sociales. Un nuevo escenario para el marketing editorial.</div><div>El modelo de negocio y la cadena de valor deben ser repensado. El precio es un elemento fundamental junto a la ampliación de catálogo. Sólo esos dos factores pueden evitar una explosión de descargas no autorizadas, como ha demostrado el mercado de la música. Y es posible una combinación de oferta física y digital que enriquezca las obras y la experiencia de lectura para mantener ofertas diferenciadas de un objeto, el libro, que mantendrá su valor durante mucho tiempo, pero del que se pueden desarrollar extensiones digitales atractivas y útiles para el lector. El libro merece una oportunidad digital que los lectores no quieren perder.</div>Manel JM Romerohttp://www.blogger.com/profile/18223167662963468844noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2094132796798940747.post-49218272878760140482010-03-29T18:51:00.002+02:002010-03-29T18:53:24.482+02:00El libro digital en su laberinto<div>(EL CULTURAL, 26.03.2010)</div><div><br /></div><div>En 2009 la venta de eBooks en España sumó más de 250.000 descargas y 100.000 dispositivos lectores. Si la oferta de novedades al fin se amplía y se ajustan los precios, las cifras explotarán en 2010. Ante la inminente popularización, el mundo del libro vive revolucionado, a vueltas con las nuevas plataformas y los derechos de autor. En El Cultural aclaramos el panorama y escuchamos a los actores implicados.</div><div><br /></div><div>A los últimos datos conocidos sobre venta de eBooks (libros electrónicos) y de eReaders (dispositivos de tinta electrónica para la lectura) se suman, en un baile imparable, comunicados, disputas y toneladas de vaporware (anuncios sobre futuros productos que, finalmente, no salen a la venta). Todos los que quieren tener algo que decir en el negocio editorial estudian al enemigo y afinan su artillería. Y temen que la digitalización los haga picadillo, como ha ocurrido con las discográficas. En 2009 se descargaron más de 250.000 eBooks de webs comerciales, según las principales proveedores. ¿Cuáles son los últimos datos de esta revolución que ha puesto ya patas arriba al mundo del libro?</div><div>Los hechos</div><div>En España las ventas por fin se han disparado: un 500% más de eBooks vendidos en 2009 según fuentes de las librerías electrónicas, y más de 100.000 lectores en manos de los españoles. Publidisa, la primera empresa española de creación y comercialización de libros digitales, que gestiona las ciberlibrerías de El Corte Inglés, la Casa del Libro y Todoebook.com, entre otras 40, ofrece los datos de referencia de un mercado naciente y aún confuso. Su fondo digital dispone de más de 20.000 títulos y suma 100 nuevos cada día. Sirven cada mes más de 20.000 descargas de 450 editores distintos (aunque aún no de los grandes) y para todo tipo de dispositivos lectores. ¿Sus primeros eBestsellers? Las novelas románticas de Harlequin que venden a tres euros.</div><div><br /></div><div>Y es que proliferan las librerías virtuales, como Amabook, de la que desde su nacimiento, hace apenas seis meses, afirman servir 3.000 libros descargados mensuales de sellos tan diversos como Urano, RBA, Umbriel o Gredos. A finales de mayo nacerá la publicitada alianza de las grandes editoriales formada por Santillana, Planeta, Random, SM, Roca o Anagrama. Empresas de telecomunicación como Vodafone o Telefónica también preparan plataformas de comercialización inminentes. En 2009, en España, según datos del Ministerio de Cultura, 8.500 de los 95.000 libros editados lo fueron en versión digital. Las editoriales se atreven con la publicación electrónica y digitalizan a toda prisa sus fondos al formato que ya se vislumbra como estándar: el epub. Empresas ajenas en principio a la actividad entran en el negocio. Los autores intentan ajustar al alza los contratos por las versiones electrónicas de sus obras. Y todo el mundo quiere que le regalen un eReader (aún no bajan de los 200 euros).</div><div><br /></div><div>Si el problema más grave que ensombrecía el futuro del eBook en España -la escasez de títulos y novedades- se soluciona, la industria explotará. Pero las editoriales deben darse prisa y ajustar los precios porque las novedades sí se pueden descargar ya gratis en la red en las tan mentadas redes que tanto daño han hecho a las multinacionales de la música y del cine que se empeñaron, erróneamente, en defender un modelo caduco.</div><div><br /></div><div>La librería de pasado mañana</div><div>Tres poderosas incógnitas se erigen, como amenaza u oportunidad. ¿Cómo será la librería de pasado mañana? ¿A qué precio? Y, ¿sorteará la industria las descargas gratuitas y el “síndrome del CD”?</div><div>Los eBooks se leen en dispositivos lectores de tinta digital, tan descansada para la vista como el viejo negro sobre blanco, y los hay numerosos en tamaño y precio, aunque aún no ofrecen ni una conectividad adecuada, ni pantallas táctiles, ni color. El kindle de Amazon es el rey y dispensa ya 2.127 libros en español. No sólo libros. Los periódicos brincan también a la realidad digital, tan preñada de posibilidades, y preparan sus contenidos para la lectura en kindles, eReaders, ipads, móviles y similares. Entre las más avanzadas propuestas está disponible ya el recién nacido Orbyt de El Mundo.</div><div><br /></div><div>Juan González de la Cámara lleva las riendas de Granmata, la única empresa 100% española que comercializa el popularísimo lector Papyre, del que en 2008 se vendieron 4.500 unidades y, en 2009, 32.000. Su visión del cambio es radical. Vaticina que en 2011 se llegará al punto de inflexión en el que una tecnología supera a la anterior (50.000.000 de lectores vendidos en todo el mundo) y que en 10 años el eBook será mayoritario. Sus recomendaciones para la supervivencia se basan en “la edición y filtro de contenidos extras al libro (cartas de los lectores, prólogos, epílogos, comentarios, imágenes, etc.). Y los libreros habrán de fidelizar y recomendar libros. Además, deberán promover actos de contacto físico: reuniones culturales, lecturas, presentaciones de autores, etc”.</div><div><br /></div><div>Arcadi Espada, profesor de la Universidad Pompeu Fabra de Barcelona, subraya la urgencia de la reconversión, pues las figuras actuales “no sobrevivirán como las conocemos. Yo creo, por ejemplo, que los libreros deberían convertirse en libreros web, básicamente. Capaces de organizar una tienda virtual y de ajustar su perfil profesional al de un intermediario cultural, que va a ser una profesión cada vez más importante. Y, por cierto, no veo que en España se esté por la labor. En cuanto al editor también habrá cambios. Deberá leer los libros que publica, por ejemplo, aunque sea por encima: no hay duda de que los nuevos ingenios facilitarán su tarea”.</div><div><br /></div><div>Impasse en Palabras Mayores</div><div>Testigo y protagonista de medio siglo de literatura española, la agente literaria Carmen Balcells lanzó a comienzos de 2009 Palabras mayores, una editorial electrónica que ofrecía las obras de los autores de la agencia a cuatro y cinco euros. Hoy comercializa 70 títulos, como El camino del recientemente fallecido Miguel Delibes, Campos de Níjar, de Juan Goytisolo o Bestiario, de Cortázar. El primer año ha sido de tanteo y la empresa afronta ahora un impasse pues han vendido, dice Balcells, “poquísimos ejemplares”. “La idea de incluir a mis autores en un portal para estar presentes en este nuevo formato no era tanto por la retribución, como por el aprovechamiento oportuno e inmediato de un soporte poderosísimo”. Al preguntar por la</div><div>gran plataforma que están a punto de lanzar las grandes editoriales responde, irónica: “Es sorprendente bajo dos puntos de vista. El primero, que se han olvidado de que son competidores, y el segundo, que es una solución apocalíptica para parar un chubasco”.</div><div><br /></div><div>A Joaquín Rodríguez, especialista en libro digital y autor del blog de referencia Los futuros del libro no le sorprende la profusión de plataformas: “Es natural que las compañías telefónicas y de comunicaciones crean que pueden convertirse en intermediarios de la misma naturaleza que los editores. Si los libreros, los distribuidores y los editores pretenden plantar cara a un fenómeno imparable, deberá ser con las mismas herramientas y en los mismos términos, es decir: generando plataformas que conecten digitalmente a todos los agentes de la cadena de valor del libro”.</div><div><br /></div><div>Los 9'95 dólares de Amazon</div><div>En lo que respecta a los precios nadie parece aclararse aunque todos saben que sólo los primeros en acertar sobrevivirán a la presión de lo cibergratuito y a la inoperancia de los DRM, los mecanismos de protección anticopia. ¿Cuánto debe costar un eBook para evitar la tentación de la Descarga? Parecía haber un eje evidente en torno al cual pivotar: 10 euros. Tal era la cantidad (9'95$) por la que vendía sus eBooks Amazon cuando jugaba con la exclusividad que le proporcionaba el kindle. Amazon compraba los títulos al 50% del precio en librerías y los vendía a 9'95$. Perdía un mímimo de 5$ en una operación de dumping cuyo beneficio era un mercado cautivo. Hasta que MacMillan exigió un 70% y Amazon retiró temporalmente sus libros. Apple ha reaccionado ofreciendo libertad de precios a los editores y Google Books..., pues todos esperan ansiosos su movimiento -cuando logre salir del embrollo judicial-, de capital importancia por su tremendo peso y alcance, del que da cuenta su gigantesco fondo digital de diez millones de títulos que podría servir a todo tipo de dispositivos.</div><div><br /></div><div>Ajuste de precios</div><div>El ajuste de precios dista mucho de zanjarse. Los editores parecen apostar por comercializar sus eBooks al 70% del precio del equivalente en papel, unos 12-14 euros de media frente a los 20 euros tradicionales, pero el mercado podría tirar los precios en cuanto la demanda aumente o el lector elegirá, una vez más, el gratis total. Santos Palazzi, director de Mass Market de Planeta y capitán de la alianza de las grandes editoriales que arranca en mayo, argumenta que “el precio de un eBook estará determinado por la demanda potencial que éste pueda tener y los costes asociados a su desarrollo. El PVP debería estar alrededor de un 70% del libro físico. Este diferencial del 30% se justifica por el ahorro directo que obtiene el editor”.</div><div><br /></div><div>¿Y cuánto se embolsaría el autor que hoy se lleva el 10%?: “Debería percibir una cantidad semejante a la que recibe hoy. Esto implicará un incremento del actual royalty, ya que éste se calcula sobre el PVP digital que será inferior al del libro impreso”. Para Joaquín Sabaté, editor de Urano y promotor de Amabook”, el eBook no debería costar más que un libro de bolsillo si queremos que este canal no se resienta. El autor debería recibir algo más, pero no olvidemos que todo el riesgo de éste nuevo canal lo asume el editor. Un porcentaje del 25% del ingreso neto para el editor me parece justo. Tiene margen para imputar los costes de la conversión de archivo y el autor recibe de partida una cantidad cercana al 12'5% en lugar del 10%”.</div><div><br /></div><div>Libros libres de editores</div><div>Los autores discrepan y saben que la tecnología les permitirá mañana, hipotéticamente, prescindir de editores y liberar directamente en la red sus libros. Así lo cree Lorenzo Silva, sumergido en la promoción de su última novela, La estrategia del agua (Destino): “Pienso que en el entorno digital, si se quiere mantener una proporción correcta, y sobre todo, evitar que los autores con más capacidad de difusión se creen canales propios de distribución (lo que es perfectamente viable), la remuneración al autor debería ser en términos generales igual o superior a la del editor, lo que en porcentaje sobre el precio final debería situarse en el 30%.</div><div>Coinciden con Silva autores como Iván Thays, finalista del premio Herralde 2009 por Un lugar llamado Cabeza de perro o Alberto Olmos, que en 2009 ganó el Ojo Crítico con El estatus (Lengua de Trapo). Dice Thays: “La remuneracion del autor de hecho tendría que subir, porque los costes de impresión y distribución bajan, además del beneficio de las librerías, por lo que deberían llegar al menos al 30% Yo creo que 10 euros es un precio razonable para empezar.</div><div>Pero sin duda, con la oferta y demanda, bajará bastante”. Olmos recapitula: “Normalmente se establecía el 10% del precio de venta para el autor, y estaba más o menos localizado el porcentaje que se llevaba el librero y el distribuidor; y obviamente también se conocen los gastos de imprenta. ¿Sería salomónico sumar todo lo que ahora no grava al libro y repartirlo al 50% entre autor y editor? No sólo no lo sé, sino que no me quita el sueño. Este asunto compete especialmente a los autores que reciben cientos de miles de euros por sus novelas. Seguramente encontrarán la solución, porque los escritores ricos a lo mejor no saben escribir, pero saben seguir siendo ricos”.</div><div><br /></div><div>El síndrome del CD</div><div>En España, favorecidos por la laxa legislación, las leyes que salvaguardan la copia privada y una conocida alergia a pasar por caja, la respuesta acertada al “qué hacer” es urgente. Cada vez resulta más sencillo teclear en un buscador el título del último bestseller para hallar una o varias páginas que lo ofrecen en descarga inmediata y gratuita. De esta forma, el “síndrome del CD”, que seguía a veintitantos euros cuando en Internet se obtenía gratis, amenaza ahora la industria del libro, y no retóricamente. La parte de la tarta musical más sujeta a fórmulas ya caducas está a punto de desaparecer y sólo brilla en sus más innovadores formatos, como itunes o spotify.</div><div><br /></div><div>En CEDRO, gestor de los derechos de los autores de obra escrita, admiten que esta vez sí, el lobo ronda, pero no parecen saber muy bien cómo defenderse. Afirma Magdalena Vinent, su directora, que “los autores se ven afectados por la piratería en Internet. Sus obras son escaneadas y descargadas ilícitamente. Está claro que cuando se extienda el uso de los dispositivos lectores puede que la piratería cause estragos en el sector del libro”. Frente a tales piratas los gestores ofrecen informar, atizar el fuego de la norma y ampliar contenidos pero no parece muy dispuestos a tocar precios (“¿cuánto más barato va a ser?”).</div><div>Joaquín Rodríguez relativiza la importancia que se arrogan estos gestores: “muy pocos autores viven de los derechos que la venta de sus libros genera. Apenas un 3% o 4% reciben pagos sustanciales de las entidades de gestión, lo que no resta ni un ápice su derecho a reclamar un pago compensatorio justo”.</div><div>Para los editores la solución pasa por “poner a disposición del público -según Santos Palazzi- sus títulos a un precio razonable y con una garantía de calidad. Simultáneamente, la administración debe disponer de los mecanismos jurídicos para perseguir y penalizar a las webs que ofrecen estos contenidos sin autorización. ¡A diferencia del músico, los autores no pueden dar conciertos ni salir a recitar sus libros!”, concluye Palazzi. Para Joaquín Sabaté lo más grave para el sector “puede resultar una gran demanda de contenidos y poca oferta, esto sí que puede alimentar la piratería”.</div><div><br /></div><div>Lorenzo Silva insiste en señalar que “en el mundo digital todos somos creadores de contenidos. Hay que buscar canales para rentabilizarlos y maximizar su valor, y exigir reglas para que otros lo respeten y no se lo apropien”. Ivan Thays añade que “si no hay una ley buena, si los agentes literarios no defienden los derechos, si los editores no hacen campañas de venta de eBooks masivas y bien enfocadas, probablemente los escritores tendremos que trabajar en otra cosa para vivir y comer. Es decir, como sucede ahora”. Y Olmos: “Sería muy gracioso acuñar, sincopada con aquello de Larra de que „escribir en España es llorar', la frase: „Leer en España es delinquir'. En todo caso, el gran dinero de la literatura, escritores multimillonarios aparte, está en los concursos de provincia y en las conferencias del Cervantes, y ese coto privado parece que no va a sufrir daño alguno”.</div><div><br /></div><div>Arcadi Espada concluye: “el problema no es técnico sino moral. Y, por lo tanto, la solución sólo puede venir desde la moral, es decir, desde el convencimiento y la represión. Escuela y cárcel. En este sentido no hay duda de que España es un país pionero y original que, fiel a su tradición de mitificación del bandolerismo, ha elegido llevar a la cárcel al autor. Lo que no deja de ser una solución del problema”.</div><div><br /></div><div>Diccionario de urgencia</div><div>Digitalización: Operación de escaneado de libros para su posterior edición. Alude, por extensión, al proceso de conversión de los contenidos editoriales en libros electrónicos.</div><div>Dispositivo de lectura: Cualquier soporte (eReader, ordenador, teléfono móvil) que permita la lectura de contenidos.</div><div>DRM: Tecnologías utilizadas por las editoriales para limitar la copia de sus contenidos. Los más usados: el AZW y el ADE.</div><div>EPUB: Formato que se ha tornado estándar al facilitar que el contenido se adapte al tamaño de todos los dispositivos.</div><div>eBook (libro electrónico): Versión electrónica de un libro impreso. En castellano llamamos así, por error, a los eReaders.</div><div>eReader (lector electrónico): Cualquier dispositivo de tinta electrónica orientado a la lectura de libros o periódicos.</div><div>Tinta electrónica: Es una tecnología desarrollada para imitar la apariencia de la tinta en el papel. La más popular es la EINK.</div>Manel JM Romerohttp://www.blogger.com/profile/18223167662963468844noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2094132796798940747.post-19063912662617679702010-03-12T10:01:00.000+01:002010-03-12T10:01:21.357+01:00Entrevista a Jesús Figuerola, President de l'Associació d'Editors del País Valencià<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: small;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 13px;"><div><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: small;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 13px;"><br />
</span></span></div><object height="225" width="300"><param name="allowfullscreen" value="true" /><param name="allowscriptaccess" value="always" /><param name="movie" value="http://vimeo.com/moogaloop.swf?clip_id=10058484&server=vimeo.com&show_title=1&show_byline=1&show_portrait=0&color=00ADEF&fullscreen=1" /><embed src="http://vimeo.com/moogaloop.swf?clip_id=10058484&server=vimeo.com&show_title=1&show_byline=1&show_portrait=0&color=00ADEF&fullscreen=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" width="300" height="225"></embed></object><a href="http://vimeo.com/10058484">Entrevista a Jesús Figuerola</a> from <a href="http://vimeo.com/user3350516">AEPV</a> on <a href="http://vimeo.com/">Vimeo</a>.</span></span><div><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: small;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 13px;"><br />
</span></span></div><div><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: small;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 13px;"><br />
</span></span></div><div><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: small;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 13px;">"<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Ningú no és capaç de dir què passarà amb el llibre digital en cinc o deu anys. Però necessitem ajudes per digitalitzar els nostres fons i que no ho controlen tot Amazon o Google"</span></span></span></div>Carmen Pardo Conejerohttp://www.blogger.com/profile/11471444993819482233noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2094132796798940747.post-8594878311337700642010-03-09T19:30:00.001+01:002010-03-09T19:32:45.935+01:00El desafío de fijar el precio de un libro electrónico<div><br /></div><div>(LA NACION, 09.03.2010)</div><div>Los conflictos de las editoriales con Amazon sobre el valor de venta de los e-books evidenciaron la necesidad de la industria de establecer costos aproximados que no alejen a los consumidores de las ediciones impresas.</div><div>En el mundo emergente de los libros electrónicos, muchos consumidores asumen que es lógico que las editoriales ahorren mucho al no tener que imprimir o distribuir libros en papel, lo cual deja espacio para transferir dichos ahorros a sus clientes.</div><div>Casi todas las editoriales están de acuerdo y es por eso que, en negociaciones con Apple, cinco de las seis editoriales de libros comerciales más importantes han expresado que establecerían el precio de la mayoría de las ediciones digitales de nuevos libros de ficción y de no ficción entre 12,99 dólares y 14,99 dólares en el dispositivo iPad, que está próximo a salir, un precio significativamente más bajo que el promedio de 26 dólares para un libro de tapa dura.</div><div>Sin embargo, las editoriales también dicen que los consumidores exageran los ahorros y que han desarrollado expectativas irreales respecto de cuánto pueden bajar los precios de los libros electrónicos. Sí, dicen, los costos de impresión pueden desaparecer pero siguen en vigencia un montón de gastos que se aplican a todos los libros, como costos operativos, marketing y regalías. Todo esto hace que surja la pregunta: ¿Cuál es el costo real de producir un libro impreso, en comparación con uno digital?</div><div>Las editoriales difieren respecto de cómo explican varios costos pero, según entrevistas con ejecutivos de varias casas editoriales importantes, un panorama combinado, y necesariamente simplificado, podría ser el siguiente:</div><div>En una típica edición en tapa dura, la editorial establece un precio minorista sugerido. Supongamos que es 26 dólares. Por lo general, el vendedor pagará a la editorial 13 dólares. De esos ingresos brutos, la editorial paga alrededor de 3,25 dólares para imprimir, almacenar y despachar el libro, incluyendo las copias no vendidas que los vendedores devuelven a la editorial. Por el diseño de la tapa, la composición tipográfica y la corrección de estilo, la editorial abona aproximadamente 80 centavos. Los costos de marketing son de 1 dólar en promedio pero pueden incrementarse o disminuir según el título. La mayor parte de estos costos serán marcados sobre una base unitaria conforme el libro venda más copias. No olvidemos al autor, a quien generalmente se le paga una regalía del 15 por ciento sobre el precio de la edición en tapa dura, el cual en un libro de 26 dólares es de 3,90 dólares. Para los grandes autores de best-sellers, e incluso para aquellos escritores ocasionales que publican por primera vez y cuyas editoriales han aceptado el riesgo, el anticipo puede ser tan importante que el autor efectivamente obtiene una porción mayor de los ingresos brutos. En general, las editoriales asumen que se descontarán una parte de los anticipos de muchos autores porque éstos no se recuperan en las ventas. Sin esos descuentos, a la editorial le quedan 4,05 dólares, de los cuales debe pagar a los editores, a los diseñadores de arte de las tapas, la oficina y la electricidad antes de ver su ganancia.</div><div>Ahora veamos un libro electrónico. En virtud de los acuerdos establecidos con Apple, las editoriales fijarán el precio al consumidor y el minorista actuará como agente, que ganará una comisión del 30 por ciento por cada venta. De modo que en un libro electrónico de 12,99 dólares, la editorial gana 9,09 dólares. De ese ingreso bruto, la editorial paga alrededor de 50 centavos para convertir el texto a un archivo digital, hacer la composición tipográfica en forma digital y corregir el estilo. Asimismo, los gastos de marketing son de aproximadamente 78 centavos. La regalía del autor, un tema de enorme debate entre los agentes literarios y los ejecutivos de las firmas editoras, se calcula entre algunas de las grandes editoriales</div><div>comerciales como el 25 por ciento de los ingresos brutos, mientras que otras la calculan del precio al consumidor. De modo que en un libro electrónico de 12,99 dólares, la regalía podría ser de entre 2,27 dólares y 3,25 dólares.</div><div>A simple vista, pareciera que el libro electrónico es más rentable. Pero las editoriales destacan que este tipo de libro todavía representa una pequeña porción de las ventas totales, del 3 al 5 por ciento. Si las ventas de libros electrónicos comienzan a reemplazar a algunas ventas de libros impresos, dicen las editoriales, aun así tendrán muchos de los costos fijos asociados con las ediciones impresas, tales como el espacio para almacenamiento de datos, pero estarán diseminados entre una menor cantidad de copias impresas. Y lo que es más, en el actual modelo impreso, las editoriales pueden recuperar muchos de sus costos y comenzar a obtener mayores ganancias con las ediciones impresas. Si las editoriales comienzan una nueva era de los libros electrónicos a un precio similar a las versiones impresas, y luego reducen el precio, puede llegar a ser más difícil cubrir los costos y respaldar a nuevos autores.</div><div>Otra de las razones por las cuales las editoriales desean evitar los precios más bajos de los libros electrónicos es que quienes venden libros impresos, como Barnes & Noble, Borders y otros libreros independientes del país no podrán competir. A medida que más consumidores compren lectores electrónicos y se acostumbren a la lectura digital, si el precio de los libros electrónicos es mucho menor que las ediciones impresas nadie, excepto los aficionados y coleccionistas, querrá comprar libros impresos.</div><div>"Si quieres que las librerías sigan vivas, entonces querrás que esta movida de los e-books disminuya su velocidad", dijo Mike Shatzkin, director ejecutivo de Idea Logical Company, una consultora para editoriales. "La manera más simple de frenar a los libros electrónicos es no hacerlos demasiado baratos".</div><div>En varios sentidos, el rango de precio de 12,99-14,99 dólares para los libros electrónicos es un experimento. Con él, las editoriales parecen haber forzado a la retirada, por el momento, del precio de 9,99 dólares que Amazon ha ofrecido por las versiones para Kindle de la mayoría de las nuevas publicaciones y best sellers, pero todavía habrá que ver si los consumidores tolerarán eso.</div><div>Los precios de la música, por ejemplo, han estado bajo una significativa presión en la era digital: de 2000 a 2009, el precio de los discos, de las cintas y de otros formatos, que incluyen música digitalizada, bajó algo más del 3 por ciento, según el Índice Federal de Precios al Consumidor. Asimismo, los precios de los famosos libros recreativos se incrementaron algo más del 6 por ciento durante el mismo período.</div><div>Seguramente, las editoriales digan que sería difícil sostener un vigoroso negocio con precios mucho más bajos. Los márgenes se reducirían y sería más difícil fomentar nuevos autores. "En la mayoría de los casos, esta gente probablemente no gane enormes cantidades de dinero la primera vez que publica", dijo Carolyn Reidy, directora ejecutiva de Simon & Schuster. De hecho, la industria se basa en la convención de que el 70 por ciento de los libros publicados darán poco dinero, o nada, a la editorial una vez que se paguen los costos.</div><div>Algunos de estos libros pertenecen a escritores que están experimentando con la forma o con el género, o que no tienen un nombre reconocido. "Eres menos apto para aprovechar una oportunidad en una primera novela importante si no tienes el margen de ganancia del volumen de los grandes libros", dijo Lindy Hess, directora del Columbia Publishing Course, un programa que capacita a jóvenes que aspiran a tener un trabajo en la industria editorial. "La verdad sobre este negocio es que, con raras excepciones, nadie hace mucho dinero".</div><div>Para muchos autores, la fijación del precio es algo muy confuso. "Ninguno de nosotros sabe lo que cuestan los libros. Ninguno de nosotros sabe qué clase de ganancia tienen las editoriales de libros de tapa dura o rústica", señaló Anne Rice, autora de "Entrevista con el Vampiro" y de la serie "Songs of the Seraphim".</div><div>Ella dijo que no sabía si las editoriales habían escogido el precio correcto para los libros electrónicos. "Por lo que sé, un millón de libros a 9,99 dólares podría ser grandioso para un autor", expresó Rice. "Lo único que pienso que es un error es que la gente trate de poner obstáculos a los libros electrónicos o a Kindle y trate de evitar esta revolución construyendo una represa. No va a funcionar".</div>Manel JM Romerohttp://www.blogger.com/profile/18223167662963468844noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2094132796798940747.post-10606876143745603982010-03-03T09:57:00.000+01:002010-03-03T09:58:26.400+01:00Bertelsmann anuncia la creación de un quiosco digital<div><br /></div><div>(COMUNICACIÓN CULTURAL, 02.03.2010)</div><div><span class="Apple-style-span" style="font-family:arial;">El grupo mediático y editorial Bertelsmann ha anunciado la creación de un quiosco digital durante el próximo otoño. La plataforma ofrecerá libros, revistas y diarios digitales procedentes de diversas editoriales, no sólo del grupo Bertelsmann (recordemos que la editorial Random House forma parte del grupo Bertelsmann). El proyecto está liderado por las empresas filiales del grupo Direct Group y Gruner+Jahr, a través de la empresa Deutscher Pressevertrieb (DPV).</span></div><div><span class="Apple-style-span" style="font-family:arial;">Olaf Conrad, director general de DPV, ha confirmado que ya han contactado con una veintena de editoriales alemanas para que se adhieran a la iniciativa y ninguna de ellas ha rehusado. Bertelsmann no exige la exclusiva las editoriales, que podrán ofrecer sus contenidos a otras plataformas de distribución.</span></div>Manel JM Romerohttp://www.blogger.com/profile/18223167662963468844noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2094132796798940747.post-57039762474001194552010-03-03T09:38:00.002+01:002010-03-03T09:54:03.576+01:00aNobii: la democràcia virtual dels llibres de paper<p class="MsoNormal" style="tab-stops:35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt; mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none"><span class="Apple-style-span" style="font-family:Arial;font-size:100%;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 13px;"><b><br /></b></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="tab-stops:35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt; mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size: 10.0pt;font-family:Arial;mso-ansi-language:CA">(LA INFORMACIÓ, 01.03.2010) <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="tab-stops:35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt; mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size: 10.0pt;font-family:Arial;mso-ansi-language:CA">En ple auge del digital, amb el desembarcament dels eBooks amenaçant el món del paper, sorgeix un àrbitre inesperat: aNobii, una xarxa social dedicada als llibres. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="tab-stops:35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt; mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size: 10.0pt;font-family:Arial;mso-ansi-language:CA">Kindle, iPad, Cool-er, iPhone, alta resolució, baixa resolució, pdf. Un llibre no es compra, es descarrega. Un llibre es llig, però ja no sol, ni es toca quasi, ni fa soroll en girar la pàgina. Per als amants del paper són temps molt difícils. Progrés contra tradició. David contra Goliat. Però, estem segurs de qui és el gegant i de qui és el que al final gana? I sobretot, estem segurs que no puguen posar-se d'acord? La web, entre altres coses, és un camp privilegiat per a la resolució pacífica de les controvèrsies i en aquesta peculiar lluita entre el llibre de paper i el llibre virtual, la xarxa social dedicada als llibres aNobii funciona com un àrbitre disposat a fer la vista grossa perquè cap dels dos contendents s'adjudique el partit. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="tab-stops:35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt; mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size: 10.0pt;font-family:Arial;mso-ansi-language:CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="tab-stops:35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt; mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size: 10.0pt;font-family:Arial;mso-ansi-language:CA">Dèsset milions de llibres, 16 idiomes i uns quants milers d'usuaris. No és Facebook, però aNobii també comença a ser una metrópoli virtual prou abarrotada, on els llibres no sols es lligen, sinó se “pugen”, es comparteixen, s'intercanvien, s'aconsellen, es comenten i fins i tot s'ordenen en una prestatgeria (que pot ser també “de fusta”, com les de veritat). La idea de crear una xarxa social en què es pogueren compartir llibres i lectures se li va ocórrer fa ja 5 anys a un jove d'Hong Kong, Greg Sung, un poc preocupat perquè no hi havia manera de trobar l'única una altra persona en la seua ciutat que havia comprat el mateix llibre que ell (un assaig sobre la Web 2.0 i no podia ser d'una altra manera) i en la mateixa llibreria. El nom d'aquest vivaç social network ve de l'Anobium Punctatum, un bestiola prou familiar que s'alimenta de fusta i de paper i que representa l'enemic número u per a les prestatgeria plenes de llibres. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="tab-stops:35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt; mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size: 10.0pt;font-family:Arial;mso-ansi-language:CA">L'origen, l'Anobium Punctatum <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="tab-stops:35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt; mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size: 10.0pt;font-family:Arial;mso-ansi-language:CA">La veritat és que aNobii està replet de bestioles així, que vaguen per la web a la recerca de les llibreries dels altres. En un estona, la prestatgeria acabada d'estrenar ja ha sigut visitada desenes de vegades i ja han aparegut els primers “anobianos” que comparteixen els mateixos llibres o els mateixos gustos. O les mateixes aversions. Perquè a vegades el que més funciona de goma d'apegar en aNobii és la crítica despietada del llibre més venut i algunes paraules incendiàries que difícilment es trobarien en la columna d'un periòdic i menys en la contraportada d'un llibre. És molt difícil pensar que entre els “anobianos” no hi haja ja més d'un community mànager d'alguna editorial, però la vertadera força d'aNobii continua sent que cada un pot dir el que pensa d'un llibre sense ser ni més menys que un lector. Única competència requerida: saber gaudir de la lectura. Abstinga's: periodistes, crítics literaris i escriptors. I no és infreqüent que les llistes dels llibres més venuts o dels més amats es redissenyen. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="tab-stops:35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt; mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size: 10.0pt;font-family:Arial;mso-ansi-language:CA">Fa tres mesos, aNobii ha llançat també una aplicació per a l'iPhone que permet escanejar el codi de barres d'un llibre (exacte, com les caixes d'un supermercat) i emmagatzemar-lo immediatament en la prestatgeria o també en la llista de desitjos, perquè els altres sàpien els llibres que ens agradaria rebre en regal. Del paper a la web. I una altra vegada al paper: a Itàlia ha sigut recentment publicat un llibre (Il·ltre Tarlo della Lectura, V.V.A.A., Rizzoli, 2009) que arreplega les millors ressenyes dels llibres més populars en aNobii. Inútil dir que, només eixir en les llibreries, aquest llibre ja havia tornat a aNobii i a les declaracions d'amor o d'odi dels seus democràtics ciutadans. Qui guanyarà? El llibre de paper o el llibre virtual? És una pregunta lícita, però de moment, també a la llum del que passa en aNobii, no té cap sentit buscar-li una resposta definitiva. La web, una vegada més, podria sorprendre'ns.<u><o:p></o:p></u></span></p>Manel JM Romerohttp://www.blogger.com/profile/18223167662963468844noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2094132796798940747.post-15301501907138806112010-03-03T09:38:00.001+01:002010-03-03T09:38:37.718+01:00Amazon lanza Kindle para la BlackBerry<div><br /></div><div>(INFOLIBRO, 02.03.2010)</div><div><span class="Apple-style-span" style="font-family:arial;">Amazon acaba de lanzar el Kindle para Blackberry, una aplicación gracias a la cual los usuarios de Blackberry podrán acceder a los libros digitales disponibles para Kindle. Entre otros, podrán comprar libros, leerlos (a todo color), navegar por el catálogo y sincronizar las anotaciones, los marcadores y la última página entre diferentes dispositivos. La aplicación es gratuita y está disponible para los modelos Bold (9000 i 9700), Curve (8900 y 8520) y Storm (1 y 2). Recordemos que el pasado 14 de diciembre, Amazon lanzó una aplicación Kindle para el iPhone, la cual, como comentaron algunos medios, salió con prestaciones limitadas por presiones de Apple.</span></div>Manel JM Romerohttp://www.blogger.com/profile/18223167662963468844noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2094132796798940747.post-36899866356765387122010-03-01T18:14:00.003+01:002010-03-01T18:20:48.143+01:00Libros de texto digitales modificables(COMUNICACIÓN CULTURAL, 25.02.2010)<br /><br /><span style="font-family:arial;">Macmillan, uno de los cinco mayores editores de libros, también de libros de texto, va a incluir un software llamado DynamicBooks, que permitirá a los profesores universitarios editar y modificar los formatos digitales de libros de texto y personalizarlos para sus clases individuales. </span><br /><span style="font-family:arial;"></span><br /><span style="font-family:arial;">Los profesores podrán reorganizar o eliminar los capítulos, sus planes de estudio, las notas, videos, imágenes y gráficos, y también, escribir o borrar en ellos. Este programa permite alterar texto y párrafos sin consultar a los autores originales o al editor del libro.<br /></span><br /><span style="font-family:arial;">Macmillan tienen pensado comenzar a vender los 100 primeros títulos con este sistema en agosto. Las ediciones pueden descargar online para ser leídos en sus portátiles o en el iPhone. La empresa tiene previsto llegar a algún acuerdo con Apple para que estos libros electrónicos<br />puedan leerse en la iPad.<br /></span><br /><span style="font-family:arial;">Estos eTexts modificables serán mucho más baratos que los libros de texto impresos tradicionales. Macmillan también ofrecerá ejemplares de impresión bajo demanda de las versiones de estos libros, con un precio cercano a los libros de texto tradicionales.</span><br /><span style="font-family:arial;"></span><br /><span style="font-family:arial;">A los profesores, cada vez más familiarizados con los ebooks, les gusta la idea de poder incluir sus propios párrafos y textos y hacer las modificaciones que consideren oportunas, sin depender<br />exclusivamente del texto fijo.</span>Manel JM Romerohttp://www.blogger.com/profile/18223167662963468844noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2094132796798940747.post-86473903669078552842010-03-01T17:28:00.004+01:002010-03-01T18:03:18.116+01:00El pròxim capítol dels llibres electrònics(BAQUIA, 01.03.2010)<br /><span style="font-family:arial;">Més de dos milions d'adults tenen ja un lector electrònic, i això és només en Estats Units. L'últim Nadal, les principals marques es van quedar sense existències i van tindre que suspendre els encàrrecs almenys fins després de les festes. Ara que ja s'han instal·lat, cap a on van?<br /><br />La primera cosa que es fa quan s'aconsegueix un aparell electrònic nou és presumir. Així que bona part d'aqueixos milions d'usuaris es trobaria amb la situació següent: Orgullosísimo, trau l'aparell de malls i el mostra als seus amics. La següent mitja hora la passa repetint "Que no, llets, no és tàctil". I no, no té colors, com la majoria dels llibres, no té colors. No veus que és com un llibre? I sí, ara que ho dius sí que es dóna un Aire al Telesketch.<br /><br />La pantalla<br />Una de les coses en què més insistien els fabricants en vendre'ns aquesta nova fornada d'artefactes era com era de fantàstica la pantalla i la tecnologia de tinta electrònica. No té llum de fons, així que no et danya els ulls. Es llig perfectament, tant a casa com en la parada de l'autobús. Ni et recordaràs que no és un llibre.<br /><br />I no obstant això, després de l'èxit que ha tingut la primera generació de lectors, és precisament la pantalla el que tot el món vol canviar. En la seua llista de cinc coses que tindran els següents lectors, la revista Wired mencionava el color, la pantalla tàctil, la flexibilitat, un programari millor i més contrast. Quatre de cinc en la pantalla.<br /><br />Anem per parts. Per a començar, està l'Afan de fer a l'aparell tàctil, que és el que està de moda i qualsevol dia ens descobrirem exigint que la torradora siga tàctil.<br /><br />Per ara, només dos models del Reader de Sony ofereixen aquesta possibilitat mantenint la pantalla de tinta electrònica. La Touch Edition permet fins i tot subratllar o fer anotacions. El segon model, la Daily Edition, és més limitat però permet passar les pàgines i navegar pels menús tocant la pantalla.<br /><br />Amazon va comprar fa poc una xicoteta startup que fabricava pantalles tàctils, flexibles i capaces d'interpretar diversos punts de pressió al mateix temps. Molts mitjans van proclamar que la compra era el principi del Superkindle i una resposta a la suposada amenaça que va suposar el llançament de l'iPad, encara que el tablet d'Apple ha rebut més pals que flors (de nou, el telesketch resulta ser un inesperat paradigma tecnològic) i el Kindle és, suposem, líder del mercat. Només ho suposem perquè Amazon no dóna xifres de venda.<br /><br />Altres han resolt l'assumpte afegint una segona pantalla, aquesta vegada tàctil i a color, davall de la principal. És el cas del Nook de Barnes & Noble i l'Alex de Spring Design. L'iPad, clar, és tàctil, però té una pantalla LED a color retroiluminada, que com ja sap tot el que es passe la vida enfront d'un ordinador, a la llarga li deixa a un els ulls fets una pena. També ofereix color l'últim a sumar-se a aquesta moda lectora, Nintendo. l'empresa nipona va presentar aquesta setmana la nova versió de la seua consola portàtil DS, la DSi XL, quelcom major que la seua predecessora i que oferirà llibres clàssics a partir de juny.<br /><br />Encara s'ha de veure si la resta dels fabricants seguiran aquesta tendència i s'oblidaran de la tan aclamada tinta electrònica.<br /><br />El programari<br />Passem de la cara d'aquests trastos al cervell: el programari.<br />Per a començar, no és rar que l'aparell en qüestió es quede penjat i hi haja que resetetjar-lo, normalment a causa d'una al·lèrgia alimentària al format rtf, per molt que la caixa diguera que era compatible. No obstant això, el major problema de programari té a veure amb la gestió de els llibres.<br /><br />Un llibre en format pdf sol ocupar menys de 1000 KB. Un lector electrònic té entre un Giga i cinc de memòria. Així que en teoria un pot ficar un bon muntó de llibres dins.<br /><br />No obstant això, els sistemes de menús són exasperants com a poc, i omplir la memòria dels aparell suposaria obrir-se pas entre nivells i nivells de carpetes a prova de despistats. Vaig ficar el llibre nou amb els llibres de terror, o amb els que em va passar el meu germà? I per què de sobte l'autor de L'illa del tresor és el tipus que va passar a pdf la seua versió de Butxaca?<br /><br />Les segones pantalles del Nook i l'Alex faciliten un poc les coses, però encara pot millorar-se des del punt de vista del programari, més que del maquinari.<br /><br />Multimèdia<br />En Alicia en el País de les Meravelles, Lewis Carrol remet al lector a les il·lustracions perquè, quin sentit té un llibre sense dibuixos? Açò es planteja un poc més difícil –quan no impossible- en els lectors de hui.<br /><br />A més, l'il·lusionat comprador que voldria ficar còmics en el lector descobriria amb rapidesa que ampliar les imatges per a veure la lletra de la vinyeta no és una opció.<br /><br />D'altra banda, molts dels models més populars reprodueixen música. Però quan parlem de lectors electrònics multimèdia anem molt més enllà. Vook és una empresa que combina el text amb imatges i música en els llibres, tant nous com tradicionals. Fa poc va rebre 2,5 milions de dòlars extra en finançament.<br /><br />Qui sap si aquesta capacitat de combinar mitjans podria crear un nou gènere literari, el llibre multimèdia.<br /><br />Internet<br />Finalment, però no per això menys important, està la qüestió d'Internet. A estes altures de l vida, un quasi se sorprén de veure un dispositiu sense connexió.<br /><br />Kindle es connecta amb la botiga per connexió mòbil. Nook i Alex tenen WiFi, i alguns Models de Sony també. Encara que no és exactament un lector, l'iPad té connexió, amb i Sense 3G. No obstant això, per ara l'única cosa que molts altres models saben de connexions és que el cable es connecta a l'ordinador.<br /><br />Estem davant d'un artefacte molt jove, i que a pesar de les seues carències ha tingut un gran èxit. Mike Serbinis, conseller delegat de la botiga de llibres electrònics Kobo, creu que en 2010 se vendran 15 milions d'unitats en tot el món. I també menciona un dels passos que més gent vol veure: que baixen de preu.</span>Manel JM Romerohttp://www.blogger.com/profile/18223167662963468844noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2094132796798940747.post-82410635650884422052010-02-15T11:14:00.002+01:002010-03-01T17:22:04.909+01:00Evolució del llibre digital a Espanya. Enquesta 2009.<meta content="text/html; charset=utf-8" http-equiv="Content-Type"></meta><meta content="Word.Document" name="ProgId"></meta><meta content="Microsoft Word 10" name="Generator"></meta><meta content="Microsoft Word 10" name="Originator"></meta><link href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5Cexterno%5CCONFIG%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml" rel="File-List"></link><o:smarttagtype name="PersonName" namespaceuri="urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags"></o:smarttagtype><!--[if gte mso 9]><xml> <w:WordDocument> <w:View>Normal</w:View> <w:Zoom>0</w:Zoom> <w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone> <w:Compatibility> <w:BreakWrappedTables/> <w:SnapToGridInCell/> <w:WrapTextWithPunct/> <w:UseAsianBreakRules/> </w:Compatibility> <w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if !mso]><img src="http://www.blogger.com/img/object_element.gif" class="BLOGGER-object-element tr_noresize tr_placeholder" id="ieooui" data-original-id="ieooui" /> <style>
st1\:*{behavior:url(#ieooui) }
</style> <![endif]--><style>
<!--
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:9.0pt;
mso-bidi-font-size:10.0pt;
font-family:Arial;
mso-fareast-font-family:Arial;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
color:#333333;
mso-ansi-language:EN-US;
mso-fareast-language:EN-US;
mso-no-proof:yes;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.85pt;
margin:70.85pt 72.0pt 70.85pt 72.0pt;
mso-header-margin:-.05pt;
mso-footer-margin:-.05pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;
mso-footnote-position:end-of-section;
mso-footnote-numbering-start:0;
mso-endnote-numbering-style:arabic;
mso-endnote-numbering-start:0;}
-->
</style><!--[if gte mso 10]> <style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:Arial;
mso-fareast-font-family:Arial;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";}
</style> <![endif]--> <br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="color: windowtext; line-height: 150%;">La </span><st1:personname><span lang="CA" style="color: windowtext; line-height: 150%;">Federación de Gremios de Editores de España</span></st1:personname><span lang="CA" style="color: windowtext; line-height: 150%;">, amb la col·laboració de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez, va posar en marxa una enquesta sobre Projectes Digitals, al novembre de 2009. </span></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="color: windowtext; line-height: 150%;"><a href="http://www.aepv.net/documentacion.php?IdSec=5">Punxant ací</a>, trobareu el resultats l'Informe amb els resultats de la consulta i</span></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="color: windowtext; line-height: 150%;">Tot seguit, el resum de les tendències principals (també elaborat per la FGEE)<o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span style="color: windowtext; line-height: 150%;"><b>Tendències principals</b><o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span style="color: windowtext; line-height: 150%;"><i>Projecte digital en les editorials</i>. De les 254 editorials enquestades, el 80% d'elles declara realitzar o tindre previstes accions en l'àmbit digital durant el període 2009-2011. Entre elles es troben representats tots els grans grups editorials, editorials especialitzades en narrativa i assaig, editorials del llibre cientificotècnic, editorials jurídiques, editorials universitàries, editorials de llibre de text… <o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span style="color: windowtext; line-height: 150%;"><i>Evolució de la digitalització del fons</i>. En finalitzar 2009, quasi la mitat de les editorials (el 44%) disposava de menys d'un 5% del seu catàleg digitalitzat. En els dos pròxims anys l'avanç serà notable, encara que a la fi d'aquest període l'oferta de catàlegs complets en versió digital serà limitada. En 2011, un terç de les editorials enquestades tindrà digitalitzat entre un 50% i un 100% del seu catàleg, encara que només el 12% disposarà del catàleg íntegre en versió digital. <o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span style="color: windowtext; line-height: 150%;"><i>Impacte en la novetat.</i> El<span> </span>Impacte de la digitalització no és major en la novetat editorial que en la resta del catàleg. És a dir, la tendència general de digitalització del catàleg es reflecteix, en percentatges semblants, en les novetats. <o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span style="color: windowtext; line-height: 150%;"><i>Comercialització d'obra fragmentada</i>. La tendència a comercialitzar obra fragmentada (per exemple, en capítols) serà progressivament major al llarg dels dos pròxims anys. En 2010, el 40% de les editorials contempla en els seus plans comercials aquesta opció i, en 2011, ho farà més de la mitat de les editorials enquestades. <o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span style="color: windowtext; line-height: 150%;"><i>Formats</i>. El format PDF és predominant (el 80% de les editorials prepararà les seues obres digitals en PDF en 2010), però el format que tindrà un creixement major serà l'ePUB (passarà de ser empleat per un 24% de les editorials en 2009 a un 60% en 2011) Mobipocket serà empleat per un terç de les editorials enquestades i Mobipocket per a Kindle per una miqueta més del 10% (aquest percentatge es manté pràcticament estable en 2010 i en 2011). <o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span style="color: windowtext; line-height: 150%;"><i>Canals de distribució i venda</i>. Les editorials empraran simultàniament distints canals de distribució i venda per al llibre digital, però les opcions varien en funció de la grandària de l'editorial. <o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span style="color: windowtext; line-height: 150%;"><i>Política de preus</i>. Els preus de l'obra digital són i es preveu que siguen inferiors als de l'obra impresa. Tan sols un 8% de les editorials mantindrà el mateix preu en ambdós suports durant els anys 2010 i 2011. El preu serà un 30% inferior per a un terç de les editorials enquestades (el 35%) i uns 50% més barats per a un 24% més d'elles. Aquesta tendència es manté durant 2010 i 2011. <o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div>Carmen Pardo Conejerohttp://www.blogger.com/profile/11471444993819482233noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2094132796798940747.post-68604948739391749932010-01-28T19:49:00.000+01:002010-01-28T19:49:00.587+01:00iPad, iBooks i els llibres<A onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_wIcdVUKvkSM/S2GxtRgRM9I/AAAAAAAAAVw/T0xUEF7KqU0/s1600-h/iBooks-apple.jpg"><IMG style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 395px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_wIcdVUKvkSM/S2GxtRgRM9I/AAAAAAAAAVw/T0xUEF7KqU0/s400/iBooks-apple.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5431818016936506322"></A>Si no viviu en una cova, sabreu que ahir es va presentar l’última creació d’Apple, l’<A href="http://www.apple.com/ipad/">iPad</A>. L’aparell en és una espècie d'iPhone "gegant". No vull centrar-me en totes les coses que pot fer aquesta <EM>tablet</EM>, sinó que trobe més interessant reflexionar sobre quina influència tindrà aquest dispositiu en la lectura. <P><A onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_wIcdVUKvkSM/S2GxBp423xI/AAAAAAAAAVg/M6ZcdWC8dFk/s1600-h/Kindle-Jobs.jpg"><IMG style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 257px; height: 399px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_wIcdVUKvkSM/S2GxBp423xI/AAAAAAAAAVg/M6ZcdWC8dFk/s400/Kindle-Jobs.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5431817267567845138"></A><P>En l’acte de presentació d’ahir, Steve Jobs va fer importants anuncis que vinculen l’iPad al llibre electrònic. No debades ha estat profusament comparat en Internet amb el Kindle. També s'ha comentat que el preu de l'iPad podria trencar l'incipient mercat dels netbooks o fins i tot el dels eReaders com ara el Kindle de Amazon, que té un preu similar, però no pot mostrar colors, ni té tanta versatilitat o capacitat d'emmagatzemament.</P><A onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_wIcdVUKvkSM/S2GwLzlFSvI/AAAAAAAAAVY/HpDRU1ZjJdA/s1600-h/500x_500x_500x_sizemodo.jpg"><IMG style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 206px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_wIcdVUKvkSM/S2GwLzlFSvI/AAAAAAAAAVY/HpDRU1ZjJdA/s400/500x_500x_500x_sizemodo.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5431816342456322802"></A><br />El mateix president d’Apple ha reconegut que no sap si hi ha mercat per a un dispositiu que queda a mig camí entre els telèfons intel·ligents i els portàtils, però té molt clar que és el dispositiu que compraran els qui vulguen una mica més que el que ofereixen els limitats dispositius de lectura de llibres electrònics. En aquest sentit ja hi ha molts internautes que s’han adherit a aquesta opinió. Tot i això, la pantalla de l’iPad no és de tinta electrònica, però això no sembla molestar a molts usuaris ja avesats a llegir en pantalles.<br /><A onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_wIcdVUKvkSM/S2GxdSp246I/AAAAAAAAAVo/h4ym6SUeNQo/s1600-h/NYT-2.jpg"><IMG style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 266px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_wIcdVUKvkSM/S2GxdSp246I/AAAAAAAAAVo/h4ym6SUeNQo/s400/NYT-2.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5431817742367253410"></A>Durant la presentació del producte, es van fer moltes referències al món de la lectura. Com ara una aplicació dissenyada pel <EM><FONT style="'font-family:">New York Times</FONT></EM> per a llegir el seu diari, o l'anunci d'una botiga a l'estil iTunes per a venda d'eBooks: iBook Store. De fet aquesta iBook Store va ser possiblement la funcionalitat més innovadora que es va presentar juntament amb l’aparell. La botiga iBooks es va posar al mateix nivell que l’exitosa iTunes i l’Appstore (on es ven software per a l’iPhone i l’iPod Touch).<A onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_wIcdVUKvkSM/S2GyAtw8uII/AAAAAAAAAV4/3UvOfVX1FLQ/s1600-h/iBookstore.jpg"><IMG style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 266px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_wIcdVUKvkSM/S2GyAtw8uII/AAAAAAAAAV4/3UvOfVX1FLQ/s400/iBookstore.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5431818350940174466"></A><P class="MsoNormal">La interfície del programa iBook és molt més completa, intuïtiva i sofisticada del que els eReaders poden somniar a oferir. Per a començar, el llibre digital que s’està llegint ofereix una aparença de llibre de paper. A més, passar pàgines és molt més ràpid i intuïtiu, a la manera de l’aplicació Stanza per a l’iPhone: desplaçant el dit per la vora del llibre, com ho faríem amb un llibre de paper i es veu passar la pàgina amb una animació realista. A més, està directament lligada amb el compte personal Apple, que vincula amb l’iBook Store, des d’on es descarreguen directament els eBooks en format ePub al dispositiu, com en el Kindle.</P><A onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_wIcdVUKvkSM/S2GyQdWsDeI/AAAAAAAAAWA/4MCR2E5Bu84/s1600-h/iBook-true-compass4.jpg"><IMG style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 266px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_wIcdVUKvkSM/S2GyQdWsDeI/AAAAAAAAAWA/4MCR2E5Bu84/s400/iBook-true-compass4.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5431818621412969954"></A><P class="MsoNormal">De moment, per restriccions territorials editorials, iBooks només estarà disponible als Estats Units, però tal i com va passar amb el Kindle, de segur que l’expansió a la resta del món es produirà tard o d’hora (i en aquest cas, de segur que les coses passen abans que en el cas d’Amazon). Quan es llance la plataforma d’iBooks, es podran trobar continguts editorials de Penguin, Harper Collins, Simon & Schuster, Macmillan i Hachette: vol dir-se que hom hi trobarà des dels clàssics fins als best-seller d’actualitat rabiosa. Totes aquestes editorials, es podran beneficiar de la integració completa de l’iPad amb la iBook Store, i això és molt bona notícia ja que hi ha 125 milions de comptes d’Apple amb dades de targetes de crèdit. Sobrin més vies per al negoci del llibre digital.<o:p></o:p></P><A onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_wIcdVUKvkSM/S2Gyr6lBM6I/AAAAAAAAAWI/6X37mw2npd0/s1600-h/iBookstore2.jpg"><IMG style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 266px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_wIcdVUKvkSM/S2Gyr6lBM6I/AAAAAAAAAWI/6X37mw2npd0/s400/iBookstore2.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5431819093114172322"></A><P></P>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2094132796798940747.post-26205436362831238182010-01-25T17:24:00.005+01:002010-01-25T17:33:53.973+01:00Confessions d'un pirata de llibresAixí s'anomena <a href="http://www.themillions.com/2010/01/confessions-of-a-book-pirate.html?utm_source=feedburner&utm_medium=feed&utm_campaign=Feed%3A+themillionsblog%2Ffedw+%28The+Millions%29&utm_content=Google+Reader">aquesta curiosa i interessant entrevista</a> a un pirata de llibres digitals que afirma tenir 2000 llibres digitals al disc dur, i haver pujat 500 llibres a les xarxes p2p, que ell mateix havia escanejat i revisat.<br /><br />Segons afirma l'entrevistat, li costa aproximadament una hora escanejar 100 pàgines amb un escàner domèstic, i sol fer aquesta tasca mentre mira un parell de pel·lícules. Després tarda entre 5 i 40 hores revisant el reconeixement òptic de caràcters. Una autèntica feina de titans, feta per amor a l'art.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2094132796798940747.post-86847490424347427372009-12-22T13:35:00.001+01:002009-12-22T13:37:00.106+01:00Carta al president del Govern<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">La Coalición de Creadores (Asociaciones y entidades de creadores e industrias de la cultura y el entretenimiento) ha enviat una carta al President del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, instant-li a què adopte les mesures necessàries per a lluitar de forma eficaç contra la pirateria en Internet. Aquesta carta, el text de la qual podràs trobar en el web </span></span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><a href="http://www.mensajealgobierno.com/"></a><a href="http://www.mensajealgobierno.com/"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">http://www.mensajealgobierno.com/</span></a></span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"> , es pot subscriu-re omplint un formulari al mateix web.</span></span><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br />
</span><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Estem en un moment de vital importància, ja que està previst que, divendres que ve 26 de desembre, el Consell de Ministres decidisca sobre les mesures introduïdes en l'avantprojecte de Llei de l'Economia Sostenible dirigides a regular la descàrrega il·legal d'obres protegides. El Govern està rebent de les indústries tecnològiques una forta pressió perquè abandone aquesta línia d'actuació, per això resulta fonamental que tot el sector de la cultura estiga unit en aquest assumpte i defenguem amb fermesa els drets de propietat intel·lectual.</span></span><br />
</div>Carmen Pardo Conejerohttp://www.blogger.com/profile/11471444993819482233noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2094132796798940747.post-8543997890705650282009-12-22T12:23:00.004+01:002009-12-22T12:26:24.104+01:00La lectura digital, a debat<div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Sota el títol 'La lectura digital, a debate, el diari </span><a href="http://www.lavanguardia.es/"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">La Vanguardia</span></a><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"> ha publicat els últims dies tres articles sobre llibres electrònics, tractant d'aspectes com la pirateria, la cadena del llibre.</span></span><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Us deixem l'enllaç a les tres:</span></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br />
</span></span><br />
</div><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">-</span><a href="http://www.lavanguardia.es/cultura/noticias/20091220/53849617754/el-e-book-superara-en-pocos-anos-al-libro-de-papel-navidades-amazon-honduras-apple-soler-folch-pod-a.html"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"> 'El e-book superará en pocos años al libro de papel'</span></a></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">- </span><a href="http://www.lavanguardia.es/cultura/noticias/20091221/53851274419/las-editoriales-protegen-a-las-librerias-ante-la-llegada-del-e-book-madrid-barcelona-el-corte-ingles.html"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Las editoriales protegen a las librerías ante la llegada del e-book</span></a></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">- </span><a href="http://www.lavanguardia.es/cultura/noticias/20091222/53850594090/el-mundo-editorial-discute-como-controlar-la-pirateria-en-el-e-book-estados-unidos-p2p-the-new-york-.html"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">El mundo editorial discute cómo controlar la piratería en el e-book</span></a></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/_T6jaIokNsE0/SzCr5nuKp6I/AAAAAAAAAGg/2hUnxyU8pVo/s1600-h/grande-1721502-2331535.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/_T6jaIokNsE0/SzCr5nuKp6I/AAAAAAAAAGg/2hUnxyU8pVo/s320/grande-1721502-2331535.jpg" /></a><br />
</div><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span>Carmen Pardo Conejerohttp://www.blogger.com/profile/11471444993819482233noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2094132796798940747.post-43649835831867816032009-12-04T18:51:00.004+01:002009-12-04T18:59:11.481+01:00Fontdevila (II)Sembla que la vinyeta de Manel Fontdevila va rebre una allau de comentaris negatius. La contestació no podia ser menys genial que l'original:<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://blogs.publico.es/manel/files/2009/12/tirablog.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 595px; height: 6007px;" src="http://blogs.publico.es/manel/files/2009/12/tirablog.jpg" border="0" alt="" /></a>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2094132796798940747.post-37014576736973106982009-12-03T09:49:00.002+01:002009-12-04T18:58:48.627+01:00Derechos adquiridosGenial, la vinyeta de Manel Fontdevila en Público:<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://blogs.publico.es/manel/files/2009/12/03-diciembre-09blog.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 600px; height: 396px;" src="http://blogs.publico.es/manel/files/2009/12/03-diciembre-09blog.jpg" border="0" alt="" /></a>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2094132796798940747.post-66069159191727651112009-12-02T18:06:00.003+01:002009-12-02T18:11:50.863+01:00Manifest "En defensa dels drets fonamentals a internet"<p>M'he assabentat hui, que s'ha publicat el següent manifest. Vos el copie, redirigint-vos posteriorment a <a href="http://www.dosdoce.com/continguts/articulosOpinion/vistaSola_cas.php?ID=134">l'entrada de DosDoce de hui</a>, que sembla contestar aquest "manifest". Pel que fa a fal·làcies, mitges veritats i arguments demagògics, aquest document en va ple. Si un altre dia voleu, conteste punt per punt les demandes que hi apareixen.</p><br /><blockquote>Manifest "En defensa dels drets fonamentals a internet"<p></p>Davant de la inclusió en l'Avantprojecte de Llei d'Economia sostenible<br />de modificacions legislatives que afecten al lliure exercici de les<br />llibertats d'expressió, informació i el dret d'accés a la cultura a<br />través d'Internet, els periodistes, bloggers, usuaris, professionals i<br />creadors d'internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i<br />declarem que...<br /><br />1. - Els drets d'autor no poden situar-se per sobre dels drets<br />fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat,<br />a la presumpció d'innocència, a la tutela judicial efectiva i a la<br />llibertat d'expressió.<br /><br />2. - La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar sent<br />competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense<br />sentència. Aquest avantprojecte, en contra de l'establert a l'article<br />20.5 de la Constitució, posa a les mans d'un òrgan no judicial -un<br />organisme dependent del ministeri de Cultura-, la potestat d'impedir als<br />ciutadans espanyols l'accés a qualsevol pàgina web.<br /><br />3. - La nova legislació crearà inseguretat jurídica a tot el sector<br />tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i<br />de futur de la nostra economia, entorpint la creació d'empreses,<br />introduint barreres a la lliure competència i alentint la seva projecció<br />internacional.<br /><br />4. - La nova legislació proposada amenaça els nous creadors i entorpeix<br />la creació cultural. Amb Internet i els successius avenços tecnològics<br />s'ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts<br />de tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústries<br />culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.<br /><br />5. - Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure de la<br />seva feina amb noves idees creatives, models de negoci i activitats<br />associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis<br />legislatius a una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou<br />entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en<br />el control de les còpies de les obres i en Internet això no és possible<br />sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.<br /><br />6. - Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviure<br />alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles i que s'adeqüin<br />als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com<br />ineficaces per a la finalitat que diuen perseguir.<br /><br />7. - Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències<br />polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models<br />de negoci i impossibilitar que el saber humà continuï sent lliure.<br /><br />8. - Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa<br />a Espanya, davant de qualsevol pressió que pugui produir-se, com a marc<br />per al desenvolupament d'una economia sostenible i realista de cara al<br />futur.<br /><br />9. - Proposem una verdadera reforma del dret de propietat intel·lectual<br />orientada a la seva finalitat: tornar a la societat el coneixement,<br />promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.<br /><br />10. - En democràcia les lleis i les seves modificacions s'han d'aprovar<br />després de l'oportú debat públic i havent consultat prèviament totes les<br />parts implicades. No és acceptable que es facin canvis legislatius que<br />afecten drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una<br />altra matèria.</blockquote>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2094132796798940747.post-87376312711794917712009-12-01T12:17:00.005+01:002009-12-01T13:11:55.334+01:00Formato propietario - modelo de éxitoCuando en el club diario levante, planteé la posibilidad de utilizar formatos propietarios como los que se utilizan en la industria de los videojuegos o el mobipocket de amazon, Enric Durá me contestó que era un modelo de negocio que no le interesaba ni como editor ni como lector y creo que la mayoría del auditorio compartía esta postura.<br />
Yo no creo que sea el mejor modelo de negocio posible, pero tengo claro que yo no puedo decidir lo que debe hacer el mercado, y parece ser que hay bastantes lectores que si les parece interesante el kindle. Yo no pretendía juzgar si era bueno o malo, lo que defendí es que funcionaba, es decir, producía beneficios.<br />
En cualquier caso, no creo que crear varios soportes (ePUB, mobipocket y PDF) de mi contenido sea inviable económicamente como planteaba Enric, y de esta forma llegar a la mayor cantidad de consumidores posibles.<br />
Un formato estándar tiene muchas ventajas pero también algunos inconvenientes. Pero creo que este debate es independiente del modelo de negocio, si ahora mismo el mercado es de kindle, aunque yo tenga un formato mucho mejor va a ser difícil que lo venda.<br />
Para ir en contra de lo que dicta el mercado creo que hay que tener mucha fuerza mediática, y aún así me parece un riesgo altísimo, me refiero a la ultima ocurrencia de Rupert Murdoch: no permitir a google que indexe sus contenidos, en favor de Bing, que pagaría por ofrecerlos en exclusiva.<br />
Nota: no tengo acciones de amazon (aunque empiezo a plantearme si debería vender las de News Corporation y comprar de Amazon). :-)<br />
Enlaces relacionados:<br />
<a href="http://www.reuters.com/article/marketsnews/idESMAE5AT0T620091130?rpc=444">Amazon anuncia ventas récord de su lector electrónico</a><br />
<a href="http://www.elpais.com/articulo/tecnologia/Murdoch/negocia/pacto/Microsoft/vaciar/Google/contenidos/elpeputec/20091123elpeputec_9/Tes">Murdoch negocia un pacto con Microsoft para vaciar Google de sus contenidos</a><br />
<a href="http://www.invertia.com/empresas/noticias/noticia.asp?idDoc=2252397&idtel=RV018AMAZON">Acciones de Amazon.com llegan a precio récord con ayuda del lector Kindle</a><br />
<a href="http://www.elpais.com/articulo/Pantallas/Murdoch/Google/News/elpepirtv/20091111elpepirtv_4/Tes">Murdoch, contra Google News</a>webhttp://www.blogger.com/profile/01176228110196238926noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2094132796798940747.post-59879361648045973552009-11-24T20:31:00.004+01:002009-11-24T22:24:18.374+01:00La viquipèdia et necessita...<p>De vegades sembla que les casualitats no ho són tant. Aquesta setmana s'anunciava al <em>Wall Street Journal</em> un <a href="http://www.comunicacion-cultural.com/archivos/2009/11/descenso_de_par.html">descens en la participació en l'enciclopèdia</a> col·lectiva. També aquesta setmana, si visitem la viquipèdia ens trobem amb aquesta capçalera:</p><p><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_wIcdVUKvkSM/SwxG8XVH8fI/AAAAAAAAAVM/zWQ1QdenaaY/s1600/vikipedia.png"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="http://3.bp.blogspot.com/_wIcdVUKvkSM/SwxG8XVH8fI/AAAAAAAAAVM/zWQ1QdenaaY/s320/vikipedia.png" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5407775255433834994" /></a></p><p>Cada any la wikimedia foundation acaba recabant entre donacions i col·laboradors entre 5 i 9 milions de dólars. Es diu ràpid, però cinc milions de dòlars són 3.347.616 € o per als que encara ens entenem millor en pessetes 556.996.435 pts. Per a valorar en la seua justa mesura aquesta gran quantitat de diners hem de saber que:</p><p>a) el contingut, allò que els usuaris cerquen en la viquipèdia, és aportat gratuïtament per col·laboradors desinteressats.</p><p>b) l'allotjament web i el tràfic de dades sol ser cortesia d'alguna empresa proveïdora de serveis d'Internet, més o menys afí a la causa.</p><p>c) la wikimedia foundation té "únicament" 33 <a href="http://wikimediafoundation.org/wiki/Staff">empleats</a> contractats.</p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2094132796798940747.post-91238307704515501952009-11-18T14:40:00.000+01:002009-11-18T14:40:00.185+01:00Informe Parasites Business<p>Interessant documental, que explica part del negoci que hi ha en oferir contigus (dels que no es tenen els drets) de manera gratuïta. <br /></p><p>«Nos enfrentamos a redes perfectamente organizadas que operan en todo el mundo, utilizando todo tipo de estrategias. Los usuarios pueden acceder a los contenidos de forma gratuita, lo que provoca multitud de visitas a sus webs. Este masivo número de usuarios se ofrece a las comercializadoras de Internet, lo que le produce ingresos por diversas vías.»</p><object width="425" height="344"><p><embed src="http://www.youtube.com/v/l8NEe6_0pfI&hl=es&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" width="425" height="344" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true"></embed></p></object><p>Pense que hem d'aprendre dues lliçons molt importants d'aquest vídeo:</p><p>1. Els usuaris tenen molt clar que no estan fent res il·legal, i que no van a canviar d'hàbits (veure les valoracions del vídeo, o <a href="http://www.filmica.com/david_bravo/archivos/010071.html#comments">comentaris ací</a>).</p><p>2. És una bona estratègia per a oferir continguts de manera gratuïta. Algú ens està prenent el negoci!</p>Unknownnoreply@blogger.com0