Últimament s'ha parlat molt de les noves limitacions imposades als usuaris que tenen comptes gratuïts en Spotify. Aquests canvis han estat analitzats, des de la perspectiva dels llibres per Javier Celaya, tenint en compte lectors, autors i editors.

Com ja comentàvem també a lecturàbit, la imposició de restriccions al model gratuït, ha provocat que un allau d'usuaris, després d'haver fet ús de les ferramentes de la web 2.0 per a deixar clares les seues irades opinions al respecte, canvien el model de consum de música en Internet.

Tot això lliga (i deixant a part temes no menys importants com la falta de lectors, la falta d'inversors en publicitat en mitjans relacionats amb el llibre, etc.) amb una reflexió de Celaya: "muchos de los actuales usuarios de Spotify migrarán hacia otras alternativas de escucha de música en streaming sin tantas limitaciones, puesto que en ninguna circunstancia estarán dispuestos a pagar por el consumo de esos contenidos online." i "tan sólo entre un 5 y un 15 por ciento de los usuarios está dispuesto a pagar algo por acceder a los contenidos de estas plataformas; el resto nunca pagará nada."

Aquestes són unes afirmacions que haurien de posar tota la industria editorial a pensar una solució viable per a oferir continguts de qualitat de manera gratuïta per a un 85-95% d'usuaris que no estaran mai disposats a pagar pels continguts. El problema és com retribuir els autors, i tots els intermediaris que (tot i la creença tan estesa per Internet) són molt necessaris en el procés d'edició si es vol obtindre un producte amb una mínima qualitat: correctors (ortogràfics i d'estil), maquetadors, editors, il·lustradors, distribuïdors...

Aquest, és el titànic repte de futur per al món editorial. No hauria de passar el mateix que amb els venedors de gel quan les neveres domèstiques es popularitzaren: una baixada de preus (per dràstica que siga) serà no comprendre que un elevat nombre d'usuaris (85-95%) ja no està disposat a pagar per aquest producte.